Un crim a la vora de la Muga

Carrera & Carrera és el nom artístic dels germans Jacint i Esteve Carrera, que acaben de publicar la seva segona novel·la escrita a quatre mans, com també fan les cròniques en català que publiquen al setmanari Le Travailleur Catalan. La primera novel·la, que també els va publicar Éditions Trabucaire, va ser Agulleta i fil de vint, i s’havia esgotat, motiu pel qual n’han fet una reedició ara que publiquen Ontocom. El títol, que s’explica en el llibre, vol dir ‘algun lloc’ i és una d’aquelles paraules que s’utilitzen a l’Alt Vallespir i també a l’Alta Garrotxa i que no és entesa ni a Perpinyà ni al Principat. Per això, encara que a algú li pugui causar confusió un títol que no s’entén, els germans Carrera l’han volgut mantenir perquè el que pretenen és reivindicar una manera de viure i la llengua, el “català septentrional de transició”, com va definir la parla Joan Beny a Els parlars catalans.

Jacint (Hyacinthe) Carrera va néixer a can Sala de Bassegoda, on els avis, pares i oncles havien estat masovers. Cap als anys cinquanta del segle passat, van decidir passar la frontera però quedar-se al país, i es van traslladar a Costoja, primer, i a Pollestres, on va néixer l’Esteve. Jacint, nascut a l’Alta Garrotxa, ha estudiat sempre en francès i és professor de literatura francesa a la Universitat de Perpinyà. Esteve, nascut a la Catalunya del Nord, s’ha dedicat al periodisme en català; primer, a Perpinyà i, després, en aquest diari fins a la seva jubilació. Tots dos tenen passió per la llengua i els agrada la novel·la negra.

El seu protagonista és un detectiu sense nom provinent de Perpinyà, però nascut a l’Alt Vallespir, a la zona on la Muga és frontera natural entre comarques i estats i on passa l’acció. De fet, en un moment determinant, un protagonista alerta que, pescant a la Muga, a la banda sud està protegit i no és permesa la pesca i del mig del riu cap al nord sí que ho està. La trama és clara. En una batuda de caça, un home és confós amb un senglar i mor. Però és només un accident com diu l’enquesta dels gendarmes o hi ha alguna cosa més com sospita la família i un comissari de policia? Aquí entra en acció el detectiu, que torna a les seves terres, a l’Alt Vallespir, a Arles, Prats de Molló i el poble on passa tot, Sant Llorenç de Cerdans, en el moment en què es preparen per celebrar la Festa de l’Os.

Hi trobem l’autèntic Vallespir i l’autèntica Alta Garrotxa, un territori de frontera on aquesta frontera “pot ser com una dalla que talli o com un espai de transició pel qual deambulen també contrabandistes i trabucaires”, explica l’Esteve. Aquest és el gran valor del llibre, que reflecteix l’ambient i la realitat actuals d’una comarca catalana que coneixem poc, com poc coneixem una Alta Garrotxa cada cop més despoblada. Però també és una bona novel·la negra, amb una trama que enganxa i et porta a conèixer una realitat que tenim a casa i molts no hem viscut. Un Alt Vallespir a l’altre cantó del coll de Principi, amb Costoja i una realitat de frontera que queda ben reflectida en la novel·la. Una novel·la escrita amb una llengua viva, amb girs de la Catalunya del Nord i que no només ens permet passar una bona estona sinó recuperar una realitat nacional massa desconeguda.