El Nadal i la compra ‘online’

Un fami­liar explica que se li ha tren­cat la cor­retja del rellotge i ni tan sols ha aca­bat de pro­nun­ciar el final de la frase que ja està bus­cant quina pla­ta­forma de venda online li ser­veix el pro­ducte amb la màxima cele­ri­tat. Si la neces­si­tat fos la d’un res­pi­ra­dor elèctric, dubto que actués amb tanta pressa i tanta dependència. El resul­tat de la recerca el du fins a una empresa que li pro­por­ci­o­narà l’objecte del desig l’endemà de la com­pra. Vint-i-qua­tre hores li sem­blen un temps rao­na­ble, sobre­tot perquè ningú li pot sub­mi­nis­trar al moment, així que tira enda­vant l’ope­ració. Ni tan sols li ha pas­sat pel cap l’opció que real­ment sem­bla la més acce­le­rada, davant aquest nivell d’addicció a les noves tec­no­lo­gies tras­lla­da­des a un rellotge, que no és altra que bus­car una botiga de les de tota la vida i adqui­rir-la allà. L’hau­ria obtin­gut a l’ins­tant perquè l’hora del dia en què explica el drama que està vivint està com­presa dins la franja en què els esta­bli­ments tenen aixe­ca­des les per­si­a­nes. Algú li fa arri­bar aquesta obser­vació i li indica que, si tanta pressa té, es des­placi uns quants metres i bus­qui una botiga. Però resulta que vol una cor­retja de no sé quina marca i d’un color con­cret i hau­ria d’aga­far el cotxe, o el trans­port públic, perquè l’esta­bli­ment més pro­per que la hi pot ser­vir és a tres o qua­tre quilòmetres de distància. I sim­ple­ment li fa molta man­dra mun­tar tot un sidral per acon­se­guir la cor­retja quan la hi poden ser­vir en safata, a casa seva, unes hores després. Lamenta pro­fun­da­ment, però, que la rellot­ge­ria que tenia dos car­rers més amunt de casa seva, on tenien cor­ret­ges, i piles, i tots els com­ple­ments neces­sa­ris, esti­gui tan­cada de forma per­ma­nent. No va poder llui­tar con­tra la venda online, deta­lla. I tot seguit comença a fer la relació de tots els paquets que ja té dema­nats a les pla­ta­for­mes de comerç electrònic de cara a Nadal.