La Dama del Fang

Ens ha deixat Quimeta Serra, als noranta-sis anys, la Dama del Fang, tal com descriu el cantant local i amic seu Josep Andújar, Sé. Ha estat una dona, ceramista, pintora i escultora que va aprendre a cosir, a fer de perruquera i a treballar el fang ja de gran. Alumna de la Dolors Ros de l’Escola de Ceràmica de la Bisbal, a qui ho deu tot, segons ella, i d’en Fita. Va treballar la química dels pigments, va coure les peces a la nit, amb cura i molta estimació, com ningú més podia fer. Obres de bellesa senzilla, inspirada en els seus orígens, a pagès, i la seva primera bicicleta, a terminis, que és omnipresent a les seves obres. Aquelles gavines incrustades a la tela, el mar i la tècnica del degradat reflecteixen la seva personalitat oberta, lliure, transparent, propera a la senzillesa de les coses, fruit del seu passat i del record de la seva infància. La Quimeta va ser una dona de conviccions, forta, amb caràcter, entregada a l’art que ella deia que la feia viure. No ha estat una persona gran perquè tingués una edat avançada, sinó que ho ha estat per la seva obra. Una obra que té repartida en llegats, alguns de no resolts satisfactòriament per una presumpta teranyina d’interessos confusos que sols el temps i la justícia acabaran d’aclarir. Més enllà d’això, que no ha de centrar la seva etapa final, ens queda el seu somriure, una rialla de complicitat, uns anys dedicats només a l’art, amb les mans i tota una obra encara per descobrir. La Quimeta va ser allò que va voler. Les seves bicicletes es quedaran per sempre soles, ja sense ella, el personatge. Els seus darrers treballs ja feien intuir això, no sabem si amb l’inconscient de fer-se fonedissa entre bambolines, sense soroll, en aquest escenari de la vida. Igual que les seves obres, quedaran en la nostra memòria la seva mirada escrutadora, profunda, l’actitud persistent, ferma, amb una memòria extraordinària i amb un somriure sorneguer que teixia complicitats amb els seus amics. Filla predilecta de Sant Feliu de Guíxols, ho és com a reconeixement de la seva llarga trajectòria. Fa pocs dies, ja ingressada, seguia pensant en projectes, llegint fins al darrer moment, descansant i rebent visites. Ha arribat finalment el que ella volia, retrobar-se amb el seu estimat espòs Pere. Serà impossible separar la persona de la seva obra i aquesta de la seva vida. Descansa en pau, amiga.