Despeses innecessàries

Tenia ganes de retrobar-me amb una amiga veneciana que fa anys que exerceix com a professora d’estudis cinematogràfics a Amherst dins de la Universitat (pública) de Massachusetts. Durant un temps ens vam veure sovint en seminaris a diferents llocs, però, sense perdre mai el contacte, no ens havíem abraçat des d’abans de la pandèmia. Tant se val: el retrobament, a Girona i Barcelona, va ser tant o més feliç del que suposàvem mentre parlàvem de cineastes que ens agraden, de ciutats estimades, de la vida que anem fent. Però ella, com jo, manifestava de tant en tant un pesar. Venia de Venècia, on ha gaudit d’estar amb la seva mare, que té 90 anys, i amb els amics des de la joventut, que li han explicat que, sense ajuda pública, s’han de fer càrrec de les despeses relacionades amb l’estat de dependència de bona part dels seus pares. Són despeses innecessàries pel govern de Meloni, que, en canvi i en contra de la justícia, ha construït centres (presons!) a Albània per deportar-hi migrants. Mentre la meva amiga passava uns dies a Venècia, Trump va guanyar les eleccions als EUA. Tornaria, doncs, a un país on Elon Musk (que ha contribuït al triomf trumpista propagant notícies falses) comandarà el nou Departament d’Eficiència Governamental amb un propòsit: eliminar despeses innecessàries. Això vol dir –deia la meva amiga– que els pobres es morin, que les classes populars i fins mitjanes no accedeixin a una educació superior (de fet, que rebin el mínim d’educació possible) i, entre tantes altres coses, que no s’aportin diners als departaments universitaris mediambientals (el canvi climàtic no existeix!) o als estudis feministes (que les dones callin!) com els que ella fa.