Reconeixement just

A vegades hi ha sorpreses agradables en el món de la cultura, fins en el de la catalana. Sorpreses com ara el reconeixement tan just com inesperat a Pere Lluís Font en ser-li concedit el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. M’he atrevit a dir que inesperat per la discreció amb la qual ha realitzat la seva tasca intel·lectual aportant una contribució immensa a la cultura catalana, cosa que, de fet, és allò que vol reconèixer el premi atorgat per Òmnium Cultural. Potser és perquè ha fet discretament la feina, sense cridar l’atenció, que n’ha fet tanta. Sol fer més qui diu menys que fa. Pere Lluís Font ha fet molta altra feina i alguna d’excepcional, com ara la traducció dels Pensaments de Pascal, però ja s’ho mereix tot només per haver tingut cura de la col·lecció Textos Filosòfics (primer amb Editorial Laia i després amb Edicions 62), que ha fet possible que es puguin llegir en català prop d’un centenar d’obres filosòfiques fonamentals. El cas és que Pere Lluís Font va assumir el pes de Textos Filosòfics, que va concebre amb Josep Ramoneda i Josep Maria Calsamiglia, mort poc després que comencés a publicar-se la col·lecció, l’any 1981. Això va ser durant el curs 1981/82, en què, a la UAB, vaig tenir-lo com a professor de filosofia moderna, la seva especialitat, i també de filosofia antiga perquè va substituir temporalment Josep Montserrat, un altre filòsof català de la mateixa generació (nascuda als últims anys trenta) que s’ha de vindicar. Tots els seus estudiants en diem el mateix: rigorós i precís amb un punt irònic. Hi afegiria que no era d’aquells professors que volen agradar: només ensenyar perquè, d’acord amb el seu esperit kantià, cadascú s’atrevís a pensar críticament per ell mateix.