Barceló ‘non-stop’

El secretari, mànager o com es digui la persona (o les persones) que s’ocupa de projectar la carrera de l’artista mallorquí Miquel Barceló ha tingut una feinada aquestes darreres setmanes grapant el press clipping que ha generat tota la seva activitat. Personalment, el moment que més em va divertir va ser quan va presentar el cartell del 125è aniversari del Barça, que sembla fet expressament perquè el dilapidessin a les xarxes socials. Les competicions de l’“aviam qui la diu més grossa” amb l’únic objectiu de desprestigiar la feina dels artistes són entranyables com a fenomen sociològic. Al cap de res, desconec si aprofitant el ressò mediàtic, el pintor confessava a un diari que s’ha ofert a la Sagrada Família per crear un gran mural ceràmic a la façana de la Glòria (diguin “Gaudí” i sentiran l’eco de la fama). Ara l’Arquebisbat de París acaba d’anunciar que li ha encomanat tres tapissos per a la renovada catedral de Notre-Dame de París, que tornarà a obrir les portes el 8 de desembre. Inspirats en temes de l’Antic Testament, tardaran dos o tres anys a confeccionar-se. I, simultàniament, tampoc sé si seguint alguna estratègia publicitària, ha presentat el llibre de memòries De la meva vida (Galaxia Gutenberg), publicades ja en francès, la llengua en què les va escriure, i ara traduïdes al català i al castellà. Quina tardor, Barceló!