Cap a una solució negociada a Ucraïna

Han pas­sat mil dies d’ençà que els rus­sos van ini­ciar la guerra con­tra Ucraïna i no es pot pas dir que el pre­si­dent Putin l’hagi gua­nyada, però tam­poc que l’hagi per­duda. Exac­ta­ment el mateix que es pot dir del pre­si­dent Zelenski. L’atzu­cac en el qual es tro­ben els dos exèrcits, for­ta­ment des­gas­tats després de tot aquest temps, i la falta de pro­gres­sos deci­sius en un sen­tit o en l’altre és ter­reny abo­nat per a una solució pac­tada en una taula de nego­ci­a­ci­ons. En con­tra hi ha la con­tro­ver­tida decisió d’última hora del pre­si­dent sor­tint dels Estats Units, Joe Biden, d’auto­rit­zar al govern ucraïnès l’ús de míssils de llarg abast, amb el con­següent risc d’una esca­lada nuclear que això com­porta. A favor, la deter­mi­nació del pre­si­dent electe, Donald Trump, d’asso­lir de manera ràpida una sor­tida pac­tada que posi fi als enfron­ta­ments armats. Però els plans de Trump tam­poc són sen­zills d’imple­men­tar, sobre­tot tenint en compte que un hipotètic acord de pau a canvi de ter­ri­to­ris, que per­me­tria als rus­sos con­so­li­dar les zones ocu­pa­des, té el pre­ce­dent de Cri­mea, que en el seu moment només va repre­sen­tar un parèntesi en l’expan­si­o­nisme de Putin. A més, el pre­si­dent rus hau­ria de fer alguna con­cessió a Zelenski, que aspira a ingres­sar a l’OTAN, i no sem­bla gens pre­dis­po­sat a per­me­tre-ho. En aquest con­text l’amenaça d’una ter­cera guerra mun­dial i d’un inter­canvi de bom­bes nucle­ars no és des­car­ta­ble, encara que tot­hom assu­meix que repre­sen­ta­ria una der­rota ine­vi­ta­ble­ment com­par­tida. D’alguna manera ja s’hi ha entrat, en un esce­nari de ter­cera guerra mun­dial dis­si­mu­lada, que en la pràctica incor­pora sol­dats que pro­ve­nen de llocs tan dife­rents com l’Índia o Corea del Nord i que uti­litza arma­ment sub­mi­nis­trat per l’OTAN, encara que de moment l’Aliança Atlàntica s’hagi abs­tin­gut de mobi­lit­zar tro­pes ter­res­tres. I també perquè la glo­ba­lit­zació fa que totes les eco­no­mies se n’hagin res­sen­tit, com si efec­ti­va­ment aquesta ter­cera guerra mun­dial hagués estat ofi­ci­al­ment decla­rada. En el moment de redac­tar aquest edi­to­rial s’espe­rava un atac mas­siu rus i es tan­ca­ven ambai­xa­des a Kíiv, però aquests mil dies han demos­trat que ni tan sols una pri­mera potència es pot impo­sar per la força de les armes.