Raons personals òbvies

Ni conec de res el company de professió Alfred Costa ni conec la feina que ha fet aquests cinc anys al front de la televisió valenciana À Punt. Però em trec el barret davant la seva decisió d’enviar-ho a pastar fang i deixar el càrrec per “raons personals”. Molt personals i molt òbvies. Mira que es deu haver arribat a utilitzar en va vegades i vegades l’excusa de les “raons personals” quan es deixava un càrrec per raons que no es volien o no es podien dir. Però l’inefable i negligent Mazón ha fet un guant a mida de la mà de l’Alfred Costa. Hi pot haver raó més personal per deixar la feina que saber que el dròpol del teu president l’estava oferint, com una cacicada més, a una teva companya? Què fa algú decent i digne en un càrrec com aquest i amb un president del país com aquell? Diuen, els que eren allà per seguir-ho, que la televisió valenciana que dirigia l’Alfred es va doctorar aquests dies en un periodisme excels, en un servei públic de primer ordre i en un respecte i una empatia cum laude cap als ciutadans. Ara, en presentar per “motius personals” la dimissió irrevocable davant del Consell Rector de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, demostra, com deia l’àvia Neus, que, de porc i de senyor, se n’ha de venir de mena. Quants dinars de cinc hores necessitarà ara Mazón? Trobarà per al càrrec un tercer militar que, mentre els altres reconstrueixen, llevi la comunitat valenciana cada matí a toc de corneta?