La puríssima
Als hiverns no es combatia a la guerra de Troia, a causa de llur extrema duresa. Alguns combatents aprofitaven les treves per fer “turisme” per la zona, com fou el cas d’Acamant i els seus amors amb la princesa Fil·lis de Tràcia. Com cada hivern, la princesa esperava a la platja l’arribada del seu amant, que, des de Troia, anava a trobar-la. Un cop de mar va retardar setmanes la seva arribada i Fil·lis va morir d’amor, creient-lo mort. Afrodita, compadint-se’n, la convertí en un esvelt ametller. En arribar Acamant a la platja, instintivament, va abraçar l’arbre i aquest florí a l’instant, sense fulles. D’aleshores ençà, els ametllers floreixen a l’hivern. Es veu que a l’astut Odisseu, que trigà vint anys a tornar a Ítaca, també li sortia més a compte dedicar-se al saqueig de ciutats per Tràcia i Frígia que intentar arribar per terra a la costa jònica i anar a trobar la família. Mentrestant, la fidel Penèlope paria almenys dos fills –engendrats pels déus–, esdevenint doblement mare de déu. Heus ací, doncs, un dels molts precedents a la mitologia clàssica del mite bíblic de la immaculada i divina concepció de Maria, mare de Jesús, que fou declarat dogma de fe per l’Església catòlica i festa oficial a Espanya, fet que actualment és una anormalitat en un estat constitucionalment laic.