Lletra petita
Ningú ens salvarà la llengua
És un fet que 48 anys de democràcia i 45 d’autonomia no han servit per aconseguir la “normalització” de la llengua catalana. La normalització és moltes coses però, per resumir-ho molt, seria que els catalans poguessin viure en la llengua pròpia del país, de la mateixa manera que ho poden fer en castellà. I això no passa. La realitat és que l’objectiu fa aigües per tot arreu. Als jutjats, a les comissaries, a l’aeroport, a les universitats, al mercat, a la cafeteria, al gimnàs, als centres comercials... i fins i tot a cal metge. De fet, el que sí que està normalitzat a la sanitat pública és que una infermera es cagui públicament en la necessitat de tenir el nivell C1 de català o que un metge es negui a atendre un malalt que li parla en català perquè no l’entén o no vol entendre’l. Només cal sentir el nou conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, reconeixent que “un problema que ve de lluny no es resoldrà d’un dia per l’altre”. És clar que 45 anys eren pocs i no han donat per a tan simple normalitat, sobretot perquè Catalunya no té un Estat amb totes les eines per defensar la seva llengua i els drets dels seus ciutadans d’aquells que prefereixen actuar com autèntics colons. La política autonòmica arriba fins a on arriba i l’espanyola, també, perquè, malgrat petits gestos fruit de la necessitat política, té la seva pròpia llengua, una tradició secular d’imposar-la i un exèrcit de lleis, jutges, funcionaris, polítics i policies per fer-ho amb aquella normalitat. El resultat està a la vista i la darrera enquesta sociopolítica del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) ho certifica. El 53% dels catalans consideren que la situació del català no només no millora, sinó que ha empitjorat. I la dada s’enfila fins al 80% si escoltem només els catalanoparlants. Respecte al futur, el 46% dels ciutadans creuen que la salut del català anirà a pitjor i el 40% creu que el català està amenaçat i podria arribar a desaparèixer. La conclusió és òbvia. Els catalanoparlants i els que no pretenen ser colons són els únics que poden canviar la tendència, defensar els drets lingüístics, normalitzar l’ús del català, salvar la llengua.