Català al cinema

De les cinc sales on ofe­rien Gla­di­a­tor II en català, a Bar­ce­lona, ja només en que­den 2. En una set­mana ha cai­gut de la car­te­llera la versió cata­lana, en tres cine­mes! Què passa? També ens pre­nen el pèl amb el cine? En una set­mana ja en tenen prou per com­pro­var l’assistència dels cata­lans a veure/sen­tir una pel·li en la nos­tra llen­gua? D’altra banda, els cata­lans hem omplert les sales on ofe­rien el film par­lat en la llen­gua del país? Quants mili­ons de cata­lans hi ha de llen­gua ver­na­cla? Tan poc ens importa la nos­tra llen­gua que pas­sem olímpi­ca­ment dels doblat­ges en català? Perquè no és el pri­mer cas, ni de bon tros. Les ver­si­ons dobla­des al català sem­pre tenen unes assistències irrisòries. Si tots els que vam votar “sí” a la inde­pendència ens importés igual la super­vivència de la llen­gua dels nos­tres pares i avis, una altra cara faria.