Duros a quatre pessetes

Volia comprar-me un abric. Bé, no és que ara ja no ho vulgui fer, el que passa és que crec que hauré de desistir d’adquirir la peça que m’havia entrat pels ulls. L’havia vist a la web d’una coneguda botiga, després de rastrejar unes quantes pàgines. El preu rondava els cent euros, així que m’ho volia rumiar una mica abans de fer-ho. Comentant la idea per separat amb un parell de persones properes, totes dues van arribar a la mateixa solució: “Espera’t al Black Friday, dona, que ja veuràs com el trobes bastant més barat.” Soc de les que tenen clar que ningú no dona duros a quatre pessetes, i que les rebaixes tradicionals d’hivern i estiu serveixen a les grans cadenes per treure’s de sobre allò que no ha comprat ni el Tato, mentre que reserven per a la nova temporada les peces que anaven trobant sortida, però malgrat això, vaig pensar que tampoc no tenia una necessitat urgent de l’abric, així que podia esperar a veure si hi havia sort en el marc d’aquesta americanada que hem exportat. Desconec quina és la data oficial en què les botigues, si fem cas dels anuncis previs, ens ofereixen a preu de ganga el que abans t’havies d’endeutar per comprar-ho. El que sí que sé és que aquesta setmana he rebut un missatge en què s’anunciava que una botiga avança els descomptes, i no endevinaran de quin negoci es tractava. Doncs efectivament, aquell al qual anava al darrere des de feia dies perquè havia vist l’abric que m’agradava. Així que d’entrada dono gràcies en pensar que m’estalviaré uns calerons. Després ve la sorpresa: no és que l’abric no estigui rebaixat, és que ha desaparegut per complet de l’extensa oferta de jaquetes. De cop, se l’ha empassat la terra, un fet que em du a sospitar que ens estan oferint les restes de l’any passat. I ara no sé si esperar a veure si hi torna d’aquí a uns dies o canviar de botiga, tenint en compte que totes deuen actuar més o menys igual.