El carnet de conduir

Més que calma és santa paciència, el que has de tenir si et vols treure el car­net de con­duir a Cata­lu­nya. Abans de tot, perquè aquesta història és ben real, entenc i fins i tot com­par­teixo que molts joves no se’l vul­guin treure. Menys car­nets voldrà dir menys cot­xes, i menys cot­xes voldrà dir menys con­ta­mi­nació, i menys con­ta­mi­nació voldrà dir menys escal­fa­ment glo­bal i, en defi­ni­tiva, més ús del trans­port col·lec­tiu. Tot i que aquest, el dels auto­bu­sos i els trens, és un altre drama que millor que el dei­xem de banda abans no tin­guem un atac de feri­dura aquí mateix. I si vols tre­ba­llar fora del teu poble o ciu­tat, sense cotxe ets mort.

I anem al car­net. Si te’l vols treure a Cata­lu­nya, a banda dels preus, que són molt alts, quan tru­ques ja t’avi­sen que no et donen tanda per exa­mi­nar-te fins a l’estiu vinent “si estàs de sort”. I heus aquí que ja fa temps, en els ins­ti­tuts i també entre els pares, que cir­cula la lle­genda urbana de Conca. Se suposa que hi vas i allà mateix, en quinze dies i a un preu mòdic d’uns dos mil euros, tor­nes a casa amb un car­net nou de trinca. Hem fet la tru­cada cor­res­po­nent als senyors aquests de Conca del car­net i, bé, no és cap lle­genda. Et donen hora per aquest mes de desem­bre o el gener i ells matei­xos et bus­quen un allot­ja­ment, que ja ho tenen tot pac­tat amb els hotels de la ciu­tat. Digue’ls xim­ples. La pri­mera set­mana enlles­tei­xes la teo­ria i la segona, les pràcti­ques. Et par­len per telèfon amb tanta segu­re­tat que en tot aquest entra­mat –i això ja és opinió meva– fins i tot l’apro­vat, ergo els exa­mi­na­dors, deuen for­mar part del paquet i del preu final. La repe­tició de qual­se­vol dels dos exàmens no entra en cap supo­sició del con­tracte.

Per aca­bar, i no vull donar idees, hi ha un AVE de Bar­ce­lona que et deixa prop de Conca. Quinze dies pas­sen ràpid i el premi final, tal com està el pano­rama català, tal volta val la pena.