Senyals

La qüestió de l’accés a l’habitatge i el lloguer esdevé ja central. A Barcelona amb el lloguer de temporada i el preu, però també a la Seu d’Urgell, l’Ebre, Salt o el Baix Penedès, amb variables locals del mateix problema. La manifestació de dissabte i la proposta de vaga de lloguers és un senyal inequívoc que no s’hauria de menystenir, més enllà dels qui airegen només la inviabilitat d’una protesta per impagament dels contractes. Un dels detonants del procés català va ser la manifestació pel dret a decidir sobre les infraestructures del 2007, juntament amb la ignorància estatal al clam de més autogovern. Adif i Renfe han trigat 17 anys a afrontar millores en el servei que ara executen, ja totalment desacreditats. És el moment de fer efectiu el dret constitucional a l’habitatge, com es va fer amb el de la sanitat, l’educació... o la cerimònia fúnebre, per esmentar-ne un de més concret. És cert que caldran dècades perquè les mesures tinguin efecte –Viena ha trigat un segle a poder disposar del 40% d’habitatge de lloguer social–, però urgeix l’intervencionisme sobre el mercat, en forma de límits al preu a les zones tensionades –diria que tot el país està tensionat–, construcció d’habitatges a preu assequible, limitació del lloguer temporal, qualificació definitiva i no durant 30 anys de l’habitatge protegit, reservar sòl per a aquests habitatges, no vendre sòl municipal per fer calaix... Deures per a tothom, perquè durant dècades s’ha basat el manteniment dels ingressos de les administracions en l’impost sobre el patrimoni i les transaccions de compravenda. Caldria també fixar qui gestionarà els habitatges nous, o els 50.000 que preveu fer el govern, per exemple, després que no hagin reeixit les iniciatives de cooperació d’entitats sense afany de lucre. Massa feina, i per als qui més protesten, poc temps, perquè la generació de millennials arribarà a la jubilació havent peregrinat per desenes de pisos i habitacions de lloguer, o viuran a 100 km d’on treballen, perquè com deien al 15-M i després la CUP: “No tindràs una casa en ta puta vida.”