Llibertat truncada

Acaba de publi­car-se un lli­bre tan neces­sari com impres­cin­di­ble. No és novel·la, tam­poc assaig, ni ficció, ni poe­mari, però al mateix temps té una mica de tots aquests gèneres, i come­trien un greu error aquells que pel seu con­tin­gut específica­ment local no con­si­de­rin que, jus­ta­ment per això, el seu interès és uni­ver­sal. Lli­ber­tat trun­cada. Vida asso­ci­a­tiva i soci­o­cul­tu­ral bis­ba­lenca durant el fran­quisme. 1939-1950 és el títol d’aquesta obra que ve sig­nada per Josep Colo­mer Pla i Ignasi Cor­ney Oller. Un total de mil vuit pàgines que repre­sen­ten el fruit de qua­tre anys d’intensa i exhaus­tiva recerca amb el propòsit de res­ta­blir la memòria d’un poble, unes per­so­nes, uns fets i unes situ­a­ci­ons; així com de tren­car uns silen­cis que, en gran mesura, seguei­xen per­pe­tu­ant que el relat de la nos­tra història es man­tin­gui incom­plet. Són molts els fac­tors que fan remar­ca­ble aquest tre­ball. Entre ells un afany de recerca que, alhora que revela la cab­dal importància dels arxius locals i comar­cals, també denun­cia una certa opa­ci­tat, manca de trans­parència i faci­li­tats d’uns equi­pa­ments que han estat cre­ats per ser garants de la nos­tra memòria i no de la seva ocul­tació; l’apor­tació de nous docu­ments i tes­ti­mo­nis habi­tu­al­ment igno­rats que tras­to­quen mol­tes de les xifres, dades i cir­cumstàncies sobre morts, exi­li­ats i sen­ten­ci­ats fins ara con­tem­pla­des com a veri­tat única i defi­ni­tiva en la història ofi­cial i, no menys impor­tant, la deter­mi­nació de rea­lit­zar aquesta feina des de la màxima inde­pendència, sense depen­dre de cap ins­ti­tució pública que pogués con­di­ci­o­nar el resul­tat de l’estudi. En aquest sen­tit seria una llàstima que el preu d’aquesta lli­ber­tat fos que cap esta­ment públic –des del mateix Ajun­ta­ment, fins al Con­sell Comar­cal, la Dipu­tació o la Xarxa de Bibli­o­te­ques–, pel fet de no par­ti­ci­par-hi, optes­sin per no com­prar els exem­plars que cor­res­po­nen perquè tots aquells interes­sats puguin tenir-hi accés com a mate­rial de conei­xe­ment i de con­sulta. Una molt trista manera de man­te­nir en vigència aquest con­cepte de lli­ber­tat trun­cada. A més, també cal fer esment que, com a com­ple­ment al lli­bre, els seus matei­xos autors, jun­ta­ment amb el docu­men­ta­lista Antoni Martí i els edi­tors Xevi Codolà i Ernest Bou, han rea­lit­zat un mera­vellós docu­men­tal on les parau­les es trans­for­men en imat­ges.