El voraviu
Què faràs amb en Saül?
Res. El periodista té dret al treball i a guanyar-se la vida amb dignitat
Gent, persones, companys i amics formulen, per tots els canals de comunicació haguts i per haver, una pregunta, amb més o menys traça i amb més o menys mala llet. “Què faràs amb en Saül?” D’altres van més enllà. Diuen que calen “mesures urgents”. No falta qui pontifica sobre la urgència: “Ja fas tard.” Parlen del periodista Saül Gordillo, exdirector de l’ACN, de Catalunya Ràdio i d’El Principal, que ahir va ser condemnat com a autor responsable d’un delicte d’agressió sexual a la pena d’un any de presó. La sentència la signa la magistrada Maria del Pilar Calvo Resel, del penal 7, i la defensa ja ha anunciat un recurs d’apel·lació a l’Audiència. La sentència no és ferma, doncs. La defensa demanava l’absolució, la fiscalia demanava dos anys de presó i l’acusació particular, quatre. Veurem què diran els tres magistrats que hauran de revisar-ho. Però la pregunta la tinc ara sobre la taula. “Què faràs amb en Saül?” La resposta, en un estat de dret sense talibans ni dogmatismes, és simple. És “res”. La resposta és “no faré res”. Insinuen que no hauria d’escriure al diari. Insinuen que li he de retirar el dret al treball i a guanyar-se la vida amb dignitat. Però no ho faré. Soc aquí per evitar tot tipus d’abusos. Treure-li la feina ho seria. Si la condemna es fa ferma, l’haurà de complir, es redimirà a través de la pena i tindrà dret a una segona oportunitat, com tot ciutadà. No hi ha res més. Què faré amb en Saül? No faré res.