Qui mana, Sra. Llansana?

En el seu arti­cle de diu­menge pas­sat a l’apar­tat “De set en set”, defi­neix les grans energètiques com a xan­tat­gis­tes polítiques, pel fet d’amenaçar de reti­rar unes anun­ci­a­des inver­si­ons en el seu sec­tor. Jo ja hi estic d’acord, mal­grat que no em cre­gui tal amenaça. Aquest tipus d’empre­ses mai dei­xa­ran de fer inver­si­ons si prèvia­ment no pre­ve­uen grans guanys; és a dir, gens creïbles per a ningú, aques­tes ame­na­ces, tot i que a poste­ri­ori els siguin d’uti­li­tat per fer xan­tatge. Que els par­tits es bara­llin per aquesta qüestió sobta, ja que conei­xen de sobres el tarannà d’aques­tes SA (Sin Alma). Pel que li lle­geixo, vostè baixa al ter­reny de les lamen­ta­ci­ons pels cos­tos que reper­cu­ti­ran en la ciu­ta­da­nia, la mit­jana i la més feble, i té raó, però fa trampa: no s’està pas de res­pon­sa­bi­lit­zar les “dre­tes” basca i cata­lana, només fal­ta­ria!... Les “esquer­res” són les que en saben de tot ple­gat, ho hem prou vist amb els tris­tos par­tits, amb algun dels “líders” encim­be­llat per l’Esquerra, a la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya. Com a mos­tra d’ara mateix, i gràcies a l’estratègia esquer­rana, tenim el que tenim a la pre­sidència de la Gene­ra­li­tat pro­mo­ci­o­nant l’oli forà, en espera, però, de sor­pre­nents noves repre­sen­ta­ci­ons. Quanta matèria gris s’acu­mula en les esquer­res. Valga’m Déu!, de què i de qui es queixa, Sra. Llan­sana?