El voraviu
Ara soc “encobridor”
Fa anys que practico la política laboral de la segona oportunitat, i amb èxit
De matinada i encaputxats han pintat la façana del diari. “Fora agressors dels mitjans de comunicació” i “Joan Vall encobridor, Gordillo agressor”. Ho signa “Arran”, que a la tarda ho ha publicat a xarxes. “Encobrir” és un delicte del Codi Penal espanyol (articles 451 al 454). Si llegeixes l’articulat, entens que s’ha de viure en una fase de deliri per considerar que jo encobreixo res perquè mantinc Saül Gordillo com a col·laborador d’aquest diari. El pare era paleta dels que pujaven a la bastida i al teulat. La mare, modista. Tots dos em varen encervellar com d’important és el lloc de treball. Feina i salut eren bàsics per a ells i són bàsics per a mi. Ho he tingut molt present els més de 30 anys que fa que tinc responsabilitats laborals. Des de molt abans de ser propietari. Quan els nostres treballadors s’han vist immersos en dificultats personals i socials per raons jurídiques o per addiccions, hem mirat de no afegir-hi complicacions i hem cregut en les segones oportunitats, que, a més, han funcionat. No parlo de qüestions menors. Robatori amb força en les coses a la mateixa empresa. Presó per presumpta col·laboració amb banda armada. Presó per presumpta implicació en terrorisme independentista. Presó per presumpte trafic d’estupefaents. Alcoholisme. Drogoaddicció. La gran majoria dels casos han tingut resultats satisfactoris. Quan les polítiques laborals funcionen, s’han de mantenir. No encobreixo res de res, ja ho veuen.
