SOCIETAT
Un acompanyant de pes per a ‘La Lleona de Girona’ fins Sant Jordi
Amb l’epicentre al Barri Vell si no hi ha canvis, la diada de Sant Jordi cau aquest any en dimecres. Fins poc abans del dia 23, hi haurà operaris de la companyia elèctrica Endesa, que treballen en la reposició d’un centre de transformació cremat al carrer Calderers. Mentre no acabin les obres, un grup electrogen de grans dimensions acompanya l’estàtua del Cul de la Lleona: La Lleona de Girona ja no és l’únic atractiu de la plaça.
Els efectes del foc del dijous 13 de març, que va afectar 450 clients i veïns del Barri Vell i de Montjuïc, com a mínim, s’estan allargant. De moment, per Setmana Santa, Sant Feliu estarà ocupada pel grup electrogen, que va entrar en servei el mateix dia 13 a les 15 h, i uns cables que arriben fins al lloc de la reparació. El dia 6, per exemple, amb motiu de l’últim diumenge de Quaresma i abans del Diumenge de Rams, hi haurà un viacrucis a la catedral presidit pel bisbe de Girona, fra Octavi. La Junta de Confraries de la Setmana Santa de Girona organitza l’acte, que començarà a la Seu a les 16.30 h.
A 50 metres
Si fa tres anys, amb el canvi dels panots pels desperfectes causats per les arrels d’un plataner, la Lleona va estar un mes desguarnida i sense possibilitats d’accés, ara tindrà un acompanyant de pes i que no pensa moure’s fins que s’hagi solucionat el transformador del carrer Calderers, a 50 metres de distància.
Sense escala des de fa anys a causa de la pandèmia del coronavirus, fa pocs mesos s’ha conegut més detalls de la Lleona. L’escultura de La Lleona de Girona data de finals del segle XIII, segons la recerca feta per l’historiador de l’art Miquel Àngel Fumanal.
Tot i que se la conegui com la Lleona, la figura del capdamunt de la columna és un lleó i se sap que al segle XIX estava ubicada a l’extrem oposat del carrer Calderers, i que acompanyava la façana del Mesón Hostal de la Lleona. A l’octubre el Museu d’Art de Girona ja va voler deixar clar que la monografia i la investigació feta per Fumanal evidenciava que “l’escultura no va ser creada per a aquest establiment, sinó molt possiblement per a l’espai exterior d’una casa benestant, idea que queda reforçada amb el gest del cap de la Lleona, que es gira cap a l’espectador”. Ara es deu sorprendre de l’enrenou pel transformador.
