Línia roja

Ahir la Cort Inter­na­ci­o­nal de Justícia, el prin­ci­pal òrgan judi­cial de les Naci­ons Uni­des, va ini­ciar unes pri­me­res i inèdites ses­si­ons de tre­ball per eme­tre el pri­mer dic­ta­men o opinió sobre qui­nes són les obli­ga­ci­ons dels governs en la lluita con­tra el canvi climàtic. Aquesta petició els va arri­bar el 2019 a través d’un grup d’estu­di­ants de la Uni­ver­si­tat del Pacífic Sud can­sats de la inacció dels governs dels països més con­ta­mi­nats del pla­neta per garan­tir la pro­tecció del medi ambi­ent. Aquell any la falta de polítiques ja havia començat a afec­tar les comu­ni­tats que viuen al Pacífic, les quals, des de lla­vors, patei­xen de forma regu­lar ciclons amb una inten­si­tat de nivell 5 i con­seqüent­ment estan obli­ga­des a can­viar sovint el lloc de residència per la pèrdua de cul­tius i sub­mi­nis­tra­ments d’aigua com a con­seqüència de l’ele­vació del nivell del mar. Men­tre València encara pateix els efec­tes de la dana, a escala glo­bal les orga­nit­za­ci­ons medi­am­bi­en­tals estan ama­tents al dic­ta­men que d’aquí a 15 dies eme­tran aquests 15 jut­ges després d’escol­tar advo­cats i asso­ci­a­ci­ons. La reso­lució té un impacte directe en l’ordre jurídic inter­na­ci­o­nal i pot cau­sar pre­ce­dent en les deci­si­ons poste­ri­ors que pren­guin tri­bu­nals naci­o­nals i, compte, també regi­o­nals fins al punt d’esta­blir, per fi, una línia roja.