Obscenitat

Fa un mes de la tragèdia del País Valencià. Pel que sembla, les persones que anomenem “autoritats” –el rei dels espanyols, polítics en general i famosets variats– només s’ocupen d’aquestes qüestions si en poden treure alguna foto. Sort n’han tingut i en tenen, els valencians, dels voluntaris. Els partits (PP i PSOE) es barallen i es retreuen errors i males actuacions, però amb la mirada posada clarament en els beneficis electorals que en puguin obtenir; la gent (morts, desapareguts, arruïnats, sense casa) els importa un rave. I també es comença a veure que el que els importa, i molt, és canalitzar els milers de milions d’euros que es necessitaran per reconstruir el país cap a mans “amigues”, per dir-ho gràficament i sense (gaire) mala intenció, i ja ho estan fent sense cap vergonya aparent, ja que, per al que els interessa, ja en són, de diligents. Els del PP, que són els que manen políticament, fins i tot s’han apujat els sous descaradament, incloent-ho dins d’un decret de mesures per combatre els efectes de les inundacions, que ja és tenir nassos. El quadre que queda és realment obscè. He parlat dels dos principals partits de l’Estat espanyol; els altres, indepes catalans inclosos, silenci gairebé absolut. És de suposar que per allò d’“avui per tu i demà per mi”. Més obscenitat.