S’acaba la mascarada

Si els de Jean-Luc Mélenchon, l’esquerra esquerranosa, i els de Marine le Pen, l’extrema dreta extrema, voten plegats la moció de censura al primer ministre francès, Michel Barnier, la credibilitat de l’estratègia del cordó sanitari haurà tocat fons. O haurà escalat les més altes cotes del ridícul. Tant li fa, o li fa tant. Que s’hi posin i ho facin tirant pel dret, o que ho facin posant-s’hi de canto. Una vergonya grossa com un pa de quilo en tots dos casos. Un vot conjunt en una moció de censura al primer ministre és el punt final. Qui més i mai més ens farà creure que amb l’extrema dreta no hi compartiran ni aigua? No vull dir que el primer ministre francès no s’ho mereixi. No vull dir que la moció de censura no estigui justificada. El que no té i no ha tingut mai sentit és l’estratègia del cordó sanitari a la ultradreta, que ha aconseguit representació institucional. Els electes són la veu i la cara del poble i tenen tots els drets, perquè els que els han votat els tenen, pensin el que pensin i ho formulin com ho formulin. Aquesta moció de censura m’ha fet especialment content i m’hi farà posar molt més si realment tira endavant i escapça el govern. Per fi s’haurà acabat la mascarada. Per fi haurem vist que tot era fanfàrria i que s’hi s’han hagut d’untar fins a les celles i votant amb la ultradreta ho han fet. A veure si ara s’adonen que a la dreta extrema l’ha fet créixer tant o més el cordó sanitari que els mateixos plantejaments d’ultradreta.