De reüll
L’obsessió de Maalouf
Amin Maalouf, escriptor libanès guanyador del 36è Premi Internacional Catalunya, exposava dilluns al Palau de la Generalitat la dramàtica paradoxa amb què viu enfrontada la humanitat, una espècie capaç de crear grans prodigis tecnològics i, alhora, “incapaç de fer conviure en pau i harmonia tota la seva diversitat”. Aquesta idea, gairebé una obsessió, és una constant en l’obra de Maalouf. Apareix a Le naufrage des civilisations (2019), un esplèndid assaig en què evoca amb nostàlgia l’“ideal llevantí”, el model de convivència de cultures i religions al Mediterrani oriental de la seva infantesa, el Beirut de mitjan segle. “No soc dels que creuen que abans tot era millor [...] però observo, des de fa uns anys, derives cada cop més inquietants que amenacen de destruir tot el que la nostra espècie ha construït fins ara, tot allò de què ens sentim legitimament orgullosos, tot allò que solem anomenar civilització”, escriu. “És des de la meva terra natal que la tenebra va començar a estendre’s pel món”, continua Maalouf. Les seves paraules tenen un ressò especial ara que les flames revifen al Pròxim Orient i amenacen de propagar-se. La pau i l’harmonia tan anhelades no hi arribaran mentre persisteixi l’arrel de tots els conflictes, el que oposa israelians i palestins.