Qui es fa ric amb la dana?

Hi ha pressa per recons­truir les infra­es­truc­tu­res afec­ta­des per la dana, i això fa que el govern valencià pugui adju­di­car con­trac­tes d’emergència, un pro­ce­di­ment nego­ciat sense cap dels requi­sits que fixa la llei en situ­a­ci­ons nor­mals. El resum: les admi­nis­tra­ci­ons valen­ci­a­nes poden triar a dit les empre­ses que recons­trui­ran les zones devas­ta­des.

És pre­ci­sa­ment el que ha fet Mazón: ha donat 3,9 mili­ons a l’empresa Becsa SA perquè faci les obres de la presa de Buseo. L’amo de Becsa va con­fes­sar a l’Audi­en­cia Naci­o­nal que havia finançat el PP valencià, i va ser con­dem­nat en el cas Gürtel l’any 2018. No és l’únic con­tracte que li han donat, també farà les obres de diver­ses car­re­te­res per 1,5 mili­ons més. Més empre­ses de la Gürtel han rebut, per pro­ce­di­ment d’emergència, la pluja de mili­ons per la dana, com Pava­sal –asse­nya­lada en el cas Taula per pagar a la caixa B del PP–, o CHM Obras e Infra­es­truc­tu­ras, l’empresa dels ger­mans Martínez Berna, con­dem­nats en el marc de la Gürtel a un any i nou mesos de presó.

El sena­dor Joan Que­ralt for­mu­lava al Senat la pre­gunta clau: com pot ser que empre­ses i per­so­nes con­dem­na­des per la Gürtel seguei­xin tre­ba­llant per a l’admi­nis­tració pública? Diran que és un tema tècnic, que la sentència de finançament il·legal del PP valencià no va fixar la pro­hi­bició de con­trac­tar els empre­sa­ris con­dem­nats per la Gürtel. En rea­li­tat, però, el que passa és que l’Estat espa­nyol ha fet i segueix fent la vista grossa amb la cor­rupció, i la prova és que mai no ha uti­lit­zat totes les eines de què dis­posa com a estat de dret per erra­di­car-la. El resul­tat? Amb la dana, com en tan­tes coses, uns patei­xen i els de sem­pre s’enri­quei­xen.