Per Nadal, cada ovella al seu corral

Diu la dita: “Per Nadal, cada ovella al seu corral”, que ve a dir que durant aquestes festes tothom procura estar amb la família i els que viuen fora intenten tornar a casa, al corral, a passar aquests dies. M’agrada la dita i m’agrada el Nadal, encara que respecto els que els incomoda per diverses circumstàncies, siguin personals, perquè han perdut persones estimades, perquè se senten sols, perquè passen situacions delicades des d’un punt de vista econòmic, o els que simplement no els agrada i ja està. Però de la mateixa manera que respecto els que pensen així, m’agrada que també respectin la molta gent a qui li agrada el Nadal. Respecto els que ho celebren per qüestió de fe, i durant els dies d’Advent es preparen per al naixement de Jesús, i respecto els que ho fan per una simple qüestió de cultura o tradició, perquè és la nostra cultura i la nostra tradició, i no la volen perdre.

Amb la màxima que tothom faci el que vulgui mentre no m’emprenyi, espero aquests dies de retrobada amb la família i d’alguns àpats, sense que això vulgui dir que no tingui un record per la gent que ho passa malament, que es troba sola, que està malalta o que pateix els efectes devastadors de les guerres (totes, no només les que surten per la nostra tele). Però el que no puc entendre és la voluntat ben declarada per part d’alguns dels nostres representants polítics d’amagar d’on venim i el que ens ha fet ser com som. D’amagar la tradició i que ahir va ser nit de fer cagar el tió i avui, dia de celebrar el Nadal.

A moltes cases hi ha arbres de Nadal, que es van posar de moda per influència dels nostres veïns del nord. En d’altres han fet el pessebre i seran molts els que aniran a veure els Pastorets o a esperar els Reis. A casa seva, que tothom faci el que vulgui. Hi ha molts ciutadans que per qüestions religioses no celebren el Nadal perquè són d’altres religions. I ja m’està bé que no ho facin tot i que espero que això no els impedeixi gaudir de l’ambient festiu. El que no accepto és que per una mal entesa voluntat de no causar-los incomoditat, hàgim d’esborrar dels carrers qualsevol influència de la nostra tradició. No entenc que hàgim de dir festes d’hivern en comptes de Nadal, o que no es pugui fer cagar el tió per la influència envers la violència que causa en un nen tenir un bastó i picar el tronc de fusta. O que hagin desaparegut les referències nadalenques dels carrers per decisió dels que després fan piulades i celebren el Ramadà amb els que en són fidels. O la celebració dels jueus o dels indis sikhs, per no parlar d’una sola religió. Fa poc, en un poble un representant musulmà reclamava que desaparegués del carrer qualsevol referència que ell considerava cristiana. L’alcalde li va respondre serenament però de manera ferma.

Em vaig quedar embadalit amb el pessebre que hi ha a l’entrada de l’ajuntament de Girona. M’agraden els pessebres, tot i que no en faig. És Nadal i no entenc allò de les bombetes inclusives per no ofendre altres religions. Com si no hi hagués cristians al Raval, com deia Jaume Clotet en un article. Per tant, recordant els que pateixen, que tothom tingui un bon Nadal i molta salut!