Puigdemont queda bé

Com més el volen fer passar per un tros d’ase i per un il·luminat, més els demostra, Puigdemont, que és un dels animals polítics amb l’àtic ben moblat per posar-hi inventiva. Ahir va tornar a estar brillant i ens els va tornar a agafar al ventre a tota una colla. No els va dir bona nit i tapa’t com m’hauria agradat i com crec que es mereixen. Ni tan sols els va fer l’ultimàtum que s’havia dit que els faria. Ha quedat bé de cara a totes les galeries (sobretot la de la recuperació del seny convergent) i ha aplicat l’estratègia Sánchez (pilotes endavant) quan suposadament havia sortit a criticar-la i renegar-ne. Ahir va fer de barrufet rondinaire, sense que ningú li ho pugui retreure. “O punt d’inflexió o ho deixem córrer”, ha dit el president. Però com que al mes de desembre parlamentari li queda el que li queda i el gener és inhàbil al Congrés, la qüestió haurà d’hibernar fins al febrer. La pregunta ara és si Puigdemont ha agafat per sorpresa el PSOE sabent que la fórmula els donava dos mesos de temps a tots o si fins i tot vivim una tàctica de relat consensuada. Poden Junts i Puigdemont permetre’s que l’aplicació de la llei d’amnistia entri en la fase que entraria si anem a eleccions? Poden el PSOE i Sánchez permetre’s anar a eleccions dient com diuen totes les enquestes menys la del CIS que ara sí que s’ha acabat? Que La Moncloa es pronunciés tan ràpid dient-li que no s’emboliqui pinta que tots plegats volen passar el Nadal tranquils.