La missa dels arquebisbes

Els que vam aban­do­nar de seguida que vam poder l’obli­gació infan­til d’aca­tar con­fessió, comunió i missa domi­ni­cal, aca­bem de tenir una doble opor­tu­ni­tat d’or –d’això, que als tem­ples no en falti– de com­pro­var com d’enso­pi­des con­ti­nuen essent les cerimònies reli­gi­o­ses. Una, amb la car­re­gosa inau­gu­ració de la res­tau­rada Notre-Dame; l’altra, amb la polèmica missa fune­ral pels dam­ni­fi­cats de la dana a la cate­dral de València. Vagi per enda­vant el màxim res­pecte a les per­so­nes que tro­ben escalf espi­ri­tual en les prèdiques dels cape­llans, altra cosa és l’escalf cor­po­ral perquè les esglésies solen ser neve­res incle­ments. La retrans­missió tele­vi­siva de les dues mis­ses ens ha mos­trat l’anco­ratge dece­be­dor que impe­deix avançar una ins­ti­tució que, mal­grat la laïcitat de l’Estat, reguem amb gene­ro­ses assig­na­ci­ons tri­butàries i exemp­ci­ons fis­cals. Un enco­ratge que, per exem­ple, con­ti­nua dene­gant el sacer­doci a les dones. Ni l’arque­bisbe de París, Lau­rent Ulrich, ni el de València, Enric Bena­vent, van saber injec­tar-hi gaire interès. Ja sabem que a les mis­ses no s’hi va pas a bus­car dis­tracció, però almenys se n’espera prou sen­si­bi­li­tat per als feli­gre­sos, sobre­tot si aca­ben d’enter­rar éssers esti­mats. D’això se supo­sava que anava pri­mer de tot la cerimònia valen­ci­ana, però les quei­xes dels afec­tats han estat més soro­llo­ses que el repic recu­pe­rat de Notre Dame. També sabem que la litúrgia de l’euca­ris­tia porta apa­re­llada cer­tes expres­si­ons solem­nes, però cada vegada que l’arque­bisbe valencià repe­tia “som aquí per cele­brar” o “aquesta cele­bració d’avui” feia gri­nyo­lar els tim­pans fins i tot d’aquells que no hi hem per­dut res, en la riua­des mor­tals d’aigua i de fang. Els fami­li­ars s’han quei­xat que l’arque­bisbe parlés de catàstrofe natu­ral sense esmen­tar l’agreu­jant de la mala gestió, que no es pro­nunciés la llista dels morts i que la pri­mera fila no l’ocu­pes­sin ells, sinó polítics opor­tu­nis­tes que després de fer-se la foto ni tan sols es van que­dar a salu­dar-los i con­so­lar-los. Pel que fa a Notre-Dame, fins i tot el pre­si­dent electe dels Estats Units, Donald Trump, feia cara de voler fugir men­tre l’orgue revis­co­lat eme­tia sons amb una estridència per­sis­tent que feia tre­mo­lar les parets. L’Urta­sun, encer­tat, s’ho va estal­viar. El Papa, també.