Els colors del Nadal 2

S’apropen dates especials, les festes nadalenques. Unes dates en què els carrers s’omplen de gent i garlandes de llums de tots colors. Zones comercials atapeïdes i atrafegades, pampallugues musicals i brillants, gent arreu amb bosses de compra amunt i avall... amb una aparent felicitat que tot ho enlluerna. Unes dates de retrobament amb familiars, amb àpats, amb llars enceses d’escalf i tradició. Però davant aquest embolcall, davant aquesta aparent felicitat, cal buscar raons de pes per no desanimar-se. Un món acolorit en contrast amb un món gris i derruït, com el d’Ucraïna, Gaza, el Líban i tants d’altres que possiblement ignorem. Un món amb incerteses, inestabilitat, amb canvis globals substancials i que, a més, ens agrada pensar que no ens tocarà. Però sí, el canvi climàtic està trucant a la porta i en d’altres països –sovint els menys responsables– ja hi ha entrat de ple. I mentrestant, gaudirem, els que puguem, de bons àpats i bona companyia. Perquè sí, a mi m’agrada el Nadal. M’agrada reunir-nos al voltant d’una taula i estar-hi estona i parlar i passar la fred de l’hivern acompanyats dels nostres amb bona conversa i germanor. I com compaginar un món de colors, i aparent felicitat i estabilitat, amb un altre que el tenim a tocar i que segurament no podrà ni posar la calefacció i el seu únic pensament serà com arribar a final de mes. Una realitat propera i paral·lela que sovint no sabem ni copsar. Per no parlar d’un altre més llunyà, on el paisatge gris i trist ho envaeix tot. Es fa difícil no pensar en les altres realitats o en l’incert futur dels teus. I per poder pair tots els colors de les festes nadalenques em submergeixo en la necessitat de seguir treballant per un país més just i sostenible. El 25 de gener farem a Viladamat unes jornades sobre els conflictes territorials de l’Alt Empordà, amb totes les entitats i plataformes que hi estan treballant. I entre canelons i torrons seguirem treballant. I a més a més, preparant les festes nadalenques és un bon moment per pensar que hem de deixar de consumir tant, només l’estrictament necessari, i des d’una perspectiva local i ecològica. Cal pensar en el decreixement, deixar de banda tot el sobrant, redundant o excedent perquè estic plenament convençuda que és l’única alternativa. I mentrestant, que soni la música, encenguem llums, pengem garlandes i narinant.