Emocions

Ara que vivim una època de poques emocions romàntiques, degut, per exemple, a la cruesa de les guerres que podem visionar en directe per televisió, com també les catàstrofes naturals a causa del canvi climàtic, m’impressiona veure que un senzill escrit o una dedicatòria personal, o com també una abraçada, pugui fer caure unes llàgrimes sinceres a qualsevol persona. Ara que sembla que tothom accepta les realitats virtuals com una forma indiscutible de viure, aquest fet humà, tan sentimental, com plorar o riure, a mi, m’impacta de debò. Per un costat, ens creiem ser molt diferents que els animals, però a l’hora de la veritat som més tous que ells! Aquesta contradicció em colpeja. Lluitem per viure una vida sense dolor, molt mecanitzada per no patir tant, però admetem la tristor d’un ésser estimat que ha traspassat o l’alegria d’una senzilla paraula d’amor. Tot plegat forma un conglomerat ben curiós. I quina sort que encara siguem tan sensibles! És un fet que les mateixes màquines no entenen ni entendran mai aquesta problemàtica. El sentiment neix i no es pot fabricar!