La generació Z pateix la bretxa generacional

Malauradament, el temps passa igual per a tothom. I avui, a mi, un generació Z, m’ha tocat patir la bretxa generacional, sentint-me molt vell i que la meva infància ja queda molt lluny, infinitament remota per a qui la viu encara. Us poso en context. Aquest matí, he fet de cangur de la meva cosina de quatre anys. Mentre jugàvem, he fet el gest amb la mà de parlar per telèfon. Ho he simulant aixecant el dit gros i el petit i acostant-me la mà a l’orella. Doncs bé, la meva cosina no ho ha entès. Ella, per simular-ho, s’ha acostat la mà oberta, completament plana a l’orella, com si estigués sostenint un telèfon intel·ligent. He arribat a la conclusió que el gest de parlar per un telèfon antic (vegeu la intenció) ha quedat completament arcaic i desfasat per a les noves generacions. Quin mal.