La productivitat a Europa

Des de la crisi financera de l’any 2008-2009, als Estats Units la productivitat del treball ha augmentat un 30%. Més del triple del que ha augmentat a la Unió Europea i al Regne Unit. I aquest diferencial de productivitat té implicacions: des de la pandèmia, l’economia europea creix cada any un terç del que creix l’economia nord-americana.

Les previsions per als propers anys van també en aquesta línia. Aquesta evolució de la productivitat fa que els Estats Units estiguin deixant enrere la resta d’economies desenvolupades. La majoria estan encallades en una espiral de creixement feble, estancament dels nivells de vida, dificultats amb les finances del sector públic i pèrdua d’influència geopolítica. La productivitat mesura l’eficiència amb què s’usen els factors productius d’una economia a l’hora de produir béns i serveis. Quan la productivitat augmenta, els treballadors poden obtenir salaris més elevats i les empreses, mantenir els seus nivells de beneficis. Augmenta la recaptació d’impostos i millora el nivell de vida de les persones. Als EUA, la producció per treballador es troba un 9% per sobre del nivell previ a la pandèmia. En aquests cinc anys, a la zona euro la productivitat ha augmentat un insignificant 0,8%. I la clau la trobem en els sectors amb tecnologia més avançada.

Si excloem el sector tecnològic, en els darrers vint anys, l’evolució de la productivitat hauria estat la mateixa als Estats Units i a la zona euro (ZE). Tant a la ZE com en altres països desenvolupats, la despesa en recerca i desenvolupament (R+D) és molt menor que als Estats Units. I la despesa en R+D que fan no és en els sectors que mostren més creixement. Als EUA, una gran part de la despesa en R+D la fan empreses del sector tecnològic i, més concretament, empreses relacionades amb la programació i la IA. El 2022, a escala global, les empreses que més van gastar en R+D van ser Google/Alphabet, Facebook/Meta, Microsoft i Apple. Entre 25.000 i 35.000 milions d’euros cadascuna. Fa només deu anys, les empreses automobilístiques i farmacèutiques dominaven aquest rànquing.

Els Estats Units representen el 85% de tota la despesa que fan en R+D els països del G7. És a dir, el Japó, Alemanya, el Regne Unit, França, Itàlia i el Canadà, conjuntament, només fan el 15% restant. Tan sols l’economia xinesa s’acosta a l’americana, gràcies als diversos programes que volen convertir el país en un centre global de la innovació en IA. Aquest comportament de la productivitat als EUA, amb molt d’avantatge respecte a la resta de països, és un fenomen nou. La segona meitat del segle XX, la productivitat del treball als Estats Units va augmentar amb força, però la de les economies europees i el Japó ho va fer encara més. Amb això van aconseguir que el seu nivell de vida s’aproximés al nord-americà. En els trenta anys que van del 1950 al 1980, la productivitat dels països que ara són a la ZE es va multiplicar per quatre i el Japó es va convertir en el màxim productor mundial d’aparells electrònics i vehicles.

A partir dels noranta, amb la revolució de les tecnologies de la informació i les comunicacions, els EUA van començar a deixar enrere els altres països del G7. I les diferències es van accentuar després de la crisi financera i la recessió econòmica del 2008-2009. Als EUA aconsegueixen augmentar la productivitat via innovació. A Europa l’augment de la competitivitat es busca via reducció de costos. Els països europeus troben dificultats per replicar el model americà. Els inversors en capital de risc són molt més prudents a Europa, i als EUA accepten el risc amb molta més facilitat. A més, l’informe Draghi assenyala altres dificultats amb què es troben les empreses europees d’aquests sectors: la complexitat de les regulacions, els mercats fragmentats i la falta de participació de les universitats.

Europa vol protegir el seu model social, basat en l’estat del benestar. I val la pena. Però aquest model social té un cost i, per poder-lo mantenir, és necessari que l’economia europea sigui competitiva. L’informe Draghi calcula que, per no perdre el tren respecte als EUA i la Xina, cal una inversió anual de 800.000 milions d’euros, equivalent a un 4,5% del PIB de la UE. De moment, entre altres iniciatives, la UE ha creat el fons European Tech Champions Initiative per canalitzar capital a empreses europees amb voluntat d’innovació. Però cal no perdre més temps. Abans que les empreses europees no només siguin massa petites per competir amb el sector tecnològic americà, sinó que, vist el desavantatge actual, ja hagin fet tard.