Les quines ja no són el mateix

Feia anys que no anava a una quina o quinto, com preferiu. Tenia el record romàntic de les fitxes, que habitualment eren guixes, blat de moro, cigrons o qualsevol llegum sec. La persona que cantava els números –el lloro– se les empescava per associar-los a esdeveniments coneguts: “L’avi (90), pelat petitet (10), els anys de Cristo (33), el primer de tots (1), la nit de Nadal (24), els Reis (6), la Moreneta (27)...” Lluny de tot això, em vaig trobar amb unes fitxes rodones de plàstic comprades a baix cost i la persona que feia de lloro cantava els números, sense cap gràcia i en castellà: “La gamba, las banderas...” Hom pensaria que jo estava de viatge, però res més lluny, era a Puigcerdà.