De reüll
Els nostres mals
Ja fa mesos que penso en la fascinació actual per la novel·la negra i les sèries com Crims i penso que no és casualitat l’existència d’un paral·lelisme inquietant amb les èpoques de crisi en què va néixer aquest gènere literari. A l’Anglaterra del segle XIX, amb l’auge industrial i les desigualtats socials, la novel·la de detectius va emergir com un mecanisme per imposar ordre en el caos. Sherlock Holmes no només resolia misteris, sinó que restaurava la fe en la lògica en una societat sacsejada pels canvis. A principis del segle XX, als Estats Units, la novel·la negra prenia el relleu en un context igualment convuls: la Gran Depressió i l’ascens del crim organitzat. El detectiu esdevenia un antiheroi que, des de l’ambigüitat moral, exposava la corrupció i els límits del sistema i, lluny d’impartir justícia, oferia una mirada crua d’una societat deshumanitzada. Ara en plena crisi econòmica i de valors, el gènere torna a tenir protagonisme. Les trames de misteri i crim, sovint inspirades en casos reals, connecten amb una audiència que viu, de nou, la incertesa del món contemporani. Les sèries exploren l’atractiu fosc del que s’amaga darrere de la normalitat quotidiana, obligant-nos a reflexionar sobre el mal i les seves causes. L’èxit de la novel·la negra torna a ser el mirall de les nostres pors.