Nit de Reis

Avui cele­brem la vigília del dia de Reis o Epi­fa­nia, festa que exis­teix, com el Nadal o la Pas­qua, des del prin­cipi del cris­ti­a­nisme. Quan jo era petit aquesta era la nit en la qual rebíem els regals més impor­tants de les fes­tes de Nadal, ja que el que cagava el tió la nit de Nadal eren regals més petits. Cal dir que dels qua­tre evan­ge­lis que hi ha al Nou Tes­ta­ment, només un, el de Sant Mateu, explica aquest epi­sodi. Recor­dem que els evan­ge­lis són els tex­tos que expli­quen la vida de Jesu­crist i que als ini­cis del cris­ti­a­nisme en cor­rien mol­tes ver­si­ons, fins que l’any 325 es va cele­brar el con­cili de Nicea, una reunió de bis­bes que en va triar qua­tre, els ano­me­nats canònics, és a dir, els ofi­ci­als de l’Església. Els que van ser rebut­jats s’ano­me­nen apòcrifs.

Són reis o són mags? Doncs segons la versió cata­lana de la Bíblia Inter­con­fes­si­o­nal, ni una cosa ni l’altra: després que Jesús va néixer a Bet­lem de Judea, en temps del rei Hero­des, vin­gue­ren uns savis d’Ori­ent i, en arri­bar a Jeru­sa­lem, pre­gun­ta­ven: “On és el rei dels jueus que acaba de néixer?” En canvi, en cas­tellà, a la versió online que té publi­cada la Con­ferència Epis­co­pal Espa­nyola, diu: Habi­endo nacido Jesús en Belén de Judea en tiem­pos del rey Hero­des, unos magos de Ori­ente se pre­sen­ta­ron en Jeru­salén pre­gun­tando: ¿Dónde está el Rey de los judíos que ha nacido? Per tant, en la versió cata­lana de la Bíblia es parla de savis men­tre que en la cas­te­llana es parla de magos, i enlloc es parla de reis. En anglès s’uti­litza el lla­ti­nisme Magi, tant a la Bíblia com per refe­rir-se a una obra d’art que repre­senta l’epi­sodi. És un mot culte que, segons el dic­ci­o­nari d’Oxford, vol dir “reis o astròlegs, que seguien una estre­lla per visi­tar Jesu­crist quan era un nen i fer-li regals”. Popu­lar­ment també els ano­me­nen Three Kings (els Tres Reis) o Three Wise Men (els Tres Savis).

El Nou Tes­ta­ment no diu que fos­sin tres, ni el seu nom, ni tam­poc que un d’ells fos negre. En les repre­sen­ta­ci­ons artísti­ques medi­e­vals, de fet, es repre­sen­ten tots tres blancs. Així ho podem veure al mosaic del segle VI que hi ha a Sant Apol·linar, a Ravenna (Itàlia), en el qual no por­ten corona sinó una mena de bar­re­tina. Des del segle VIII les repre­sen­ta­ci­ons artísti­ques van començar a mos­trar-los com a reis; ho podem veure al MNAC, en el fron­tal d’altar de Mosoll, del segle XIII, on hi ha tres per­so­nat­ges blancs amb corona i damunt de cavalls, que van a ado­rar Jesús. També hi ha els seus noms: Mel­cior, Gas­par i Bal­ta­sar, noms que de fet sur­ten als evan­ge­lis apòcrifs, però que s’han aca­bat impo­sant i han aca­bat for­mant part de la tra­dició. A par­tir del segle XV, a més a més, amb els nous des­co­bri­ments i la intenció de l’Església de donar un mis­satge uni­ver­sal, es va començar a repre­sen­tar a Mel­cior com a euro­peu, Gas­par com a asiàtic i Bal­ta­sar com a africà. Al MNAC hi ha també L’ado­ració dels mags de Jacopo Bas­sano, del segle XVI, en la qual ja hi surt el rei negre. I el fet que siguin tres segu­ra­ment va con­so­li­dar-se perquè duien tres regals: or, encens i mirra.

En un deter­mi­nat moment els Tres Reis també es van començar a repre­sen­tar amb camells, ja que una de les tra­di­ci­ons deia que venien d’Aràbia, però els artis­tes euro­peus del moment no havien vist un camell en sa vida. Giotto, en els fres­cos de la cape­lla dels Scro­vegni, a Pàdua, al segle XIV, va pin­tar els camells amb ore­lles d’ase, potes de cavall i ulls blaus. La ima­gi­nació d’un bon artista no té límits, i tenint obres de pin­tors com Giotto, qui té neces­si­tat de la intel·ligència arti­fi­cial?