Catàstrofe
El que ha succeït al barranc de Xiva és per prendre’n bona nota. La Gauche Divine constructiva s’ha caracteritzat per la permissivitat meteorològica. Moltes construccions es troben en camins d’aigua. Ai las! amb el “mai passa”. L’indret és una conca endorreica que desemboca a l’albufera. El moment de la calamitat, sobretot per falta de previsió, es converteix en un “campi qui pugui”. Quin pànic deurien viure. Sorprèn la dificultat d’una adequada reacció. Els recursos hi són. Em va posar els pèls de punta sentir prioritzar el protocol: “Hemos cumplido el protocolo.” Vaja! Què és primer, la norma o la persona? És trist el ball de bastons polític. Deplorable la fugida del president de tots. Hi ha qüestions d’estat en què la política ha de fer un pas al costat per eficiència. Contra tota adversitat, com llum en la foscor, va aflorar l’acció generosa de moltes bones persones en bé de les víctimes d’aquesta dissort. Molts ens emocionàrem en veure-les. No hi he vist cap polític. Tampoc l’alferes Elionor. No caiguem en l’oblit, i menys ara, per Nadal. El ressorgiment, com sempre, serà gràcies a les bones voluntats. El que ha succeït, una lliçó per a noves adversitats.