Festivals de Nadal

Si hi ha res que faci més Nadal són els espectacles de la mainada als quals, de forma obligada, han d’assistir les famílies malgrat que tinguin uns horaris pràcticament impossibles de compaginar amb la feina. Són una cita imprescindible que no entén d’excuses i que arriba a condicionar la bona imatge que tenen els centres escolars dels pares i les mares. En el millor dels casos, i comptant amb la bona fe dels caps, els progenitors podran escapar-se de l’oficina o del taller i arribar a temps per veure com la criatura participa en el muntatge escènic fent de pastoret o pastoreta, o d’arbre de Nadal, o d’estel lluent de l’Orient, mentre un mestre o una mestra amb més voluntat que èxit intenta que la representació segueixi les pautes marcades i la situació no es descontroli. Parlar de dificultat per fer que 20 o 30 infants petits cantin, ballin o recitin quan els toca i davant de desenes d’adults que volen immortalitzar l’escena enregistrant-ho tot amb el mòbil és quedar-se curts. Jo directament parlaria d’heroïcitat. Deia que en el millor dels casos pare o mare, o tots dos, podran assistir a l’espectacle i cridar l’atenció del fill o la filla perquè quedi constància que hi són i del sacrifici que els ha suposat ser-hi. En el pitjor, perquè passa molt sovint, la representació familiar acabarà sent responsabilitat dels substituts de tota la vida, com són els avis i les àvies, i només cal passejar-se aquests dies per davant de les escoles per comprovar quina mitjana d’edat tenen les persones que fan cua per accedir al recinte com a públic de la festa. A mi ja em queda força lluny, però recordo com si fos ara l’angoixa i la sensació de culpa que m’omplia quan, pel que fos, no havia aconseguit ser a temps d’arribar a un festival dels meus fills o hi arribava quan ja havia començat. Culpa que no marxava fins que em representaven en la intimitat del menjador de casa, i només per a mi, l’obra que havien compartit amb els companys i que llavors prenia aires de protagonisme absolut. Era el millor espectacle que havia vist mai. Amb diferència.