Díaz se la juga

Yolanda Díaz acaba l’any mar­cant per­fil propi. La vice­pre­si­denta segona del govern espa­nyol arriba al Nadal amb un acord tan­cat amb la UGT i CCOO per reduir la jor­nada labo­ral fins a les 37,5 hores set­ma­nals abans del final del 2025. L’entesa, que Díaz qua­li­fica “d’avenç civi­lit­za­tori”, situa en la pri­mera línia mediàtica la líder de Sumar, prin­ci­pal soci de Pedro Sánchez en un moment en què molts rece­len del pes exces­siu que el pre­si­dent espa­nyol atorga als inde­pen­den­tis­tes, espe­ci­al­ment a Junts i Car­les Puig­de­mont. Amb el pacte, Díaz es rei­vin­dica. Davant del PSOE i davant de tots. Però, un cop feta la foto de rigor amb Pepe Álva­rez i Unai Sordo, serà l’hora de la veri­tat per a la vice­pre­si­denta segona de l’exe­cu­tiu esta­tal. Perquè l’acord per a les 37,5 hores, una de les mesu­res pac­ta­des per inves­tir Sánchez que pot comp­tar amb la sim­pa­tia ciu­ta­dana, no té el suport de la patro­nal –la CEOE i la Cepyme es van des­pen­jar d’unes nego­ci­a­ci­ons que tam­poc veuen de bons ulls Foment ni la Pimec– i molt menys té garan­tits els vots neces­sa­ris per veure la llum al Congrés. No en va, un sec­tor del PSOE havia dema­nat a la líder de Sumar que ajornés l’entrada en vigor de la legis­lació fins al 2026. Díaz, que es va plan­tar i va tirar enda­vant, se la juga en la tra­mi­tació.