Un cafè sol? No, amb tassa

Segurament deuen pensar que és una collonada, però una de les coses que em posen més nerviós quan entro en un bar o una cafeteria i demano cafè, és la pregunta que immediatament em formulen: cafè sol? Ja ho sé, que és un calc del castellà i que a les Espanyes ells demanen uno solo quan volen prendre cafè, però què carai, a casa nostra un cafè és un cafè i un tallat és un tallat, i per si de cas volem alguna altra cosa, ja la demanarem. És clar que la majoria de les vegades quan demanes cafè la pregunta de solo? és en castellà, que aquesta és tota una altra qüestió. A vegades, si em pica, responc “no, sol no, amb tassa i una cullereta perquè m’hi posaré sucre”. Ja entenc que la majoria de vegades és una pregunta recurrent fins i tot quan la pregunta és en català i feta per gent que parla habitualment català. Però no m’agrada perquè cada vegada més el català i les maneres de parlar-lo es perden a massa establiments, ja que els tradicionals, amb aquella gent que gairebé amb una mirada sabien què volies, estan desapareixent.

Certament el tracte a molts establiments que freqüento ha canviat, i no precisament per a bé en els darrers anys. No es pot generalitzar, és clar, però es nota que la queixa que fan molts propietaris de locals de restauració és certa. No troben personal i el que troben és per sortir del pas i alguns d’ells no estan especialment qualificats. Hi ha restaurants que han decidit que la manera de tenir garantit el personal que els interessa, és tancar dos dies de la setmana, i alguns en festiu, o fer vacances els dies en què teòricament tothom en fa. Però això no tothom s’ho pot permetre.

També han canviat les demandes dels clients. Encara en queden, però no gaires, d’aquells bars que tenien tot tipus de licors per tal de barrejar-los amb el cafè. Encara n’hi ha que fan barreges, però aquelles marques de dècades enrere, de quan els conyacs o els licors es podien anunciar a la televisió, han desaparegut. Ara cal tenir una certa edat per entendre allò de Terry me va, Veterano, el toro o Soberano es cosa de hombres, anuncis alguns dels quals feien apologia de la violència masclista, amb bufetada inclosa. Un amic meu que encara fa cigalons amb brandi, té problemes per trobar la marca que li agrada, aquella de Un poco de Magno es mucho. Afortunadament no hi ha el consum d’alcohol exagerat que hi havia temps enrere, almenys de manera generalitzada. També ha canviat que quan demanes un bíter no només et porten una marca sense alcohol que ha donat nom a aquesta beguda, sinó que alguns dels que el serveixen desconeixen que el bíter, de per si, portava alcohol, que era un preparat d’herbes i cítrics amb un elevat grau alcohòlic. Arribar al nivell de l’americano o el negroni, ja és complicat si no es va directament a una cocteleria, que n’hi ha i de molt bones al país. De tota manera ara és més fàcil trobar qualsevol tipus d’infusió en un bar que no pas begudes espirituoses. També a causa de la crisi van desaparèixer les copes després dels dinars d’empresa. En aquest sentit hem avançat molt. Accepto els canvis però no acabo d’entendre per què, si demano cafè, m’han de preguntar: sol?