Per què ningú es fica amb les immobiliàries?

Lle­geix un titu­lar de premsa i em deman: Hem d’entrar en pànic? “Bale­ars es queda sense habi­tatge: l’estoc s’enfonsa un 60% d’ençà de la bom­bo­lla immo­biliària”.

Felip ho havia pro­fe­tit­zat la nit de Nadal. Fins i tot es va avançar a la Sibil·la anun­ci­ant no la fi del món, sinó de l’habi­tatge digne. Malau­ra­da­ment, el dis­curs del Borbó va ser un dels menys seguits dels dar­rers anys. Ell es va mos­trar pre­o­cu­pat, sobre­tot pels més joves, per la difi­cul­tat per acce­dir a un habi­tatge. “Les ciu­tats, espe­ci­al­ment les grans urbs, actuen com a pols de crei­xe­ment i gene­ren una demanda que l’oferta no satisfà.” La solució es basa, segons sa majes­tat, en la “reflexió” de “tots els actors impli­cats” perquè “s’escol­tin els uns als altres, que s’exa­mi­nin les dife­rents opci­ons i que aquest diàleg con­du­eixi a solu­ci­ons que faci­li­tin l’accés a l’habi­tatge...”.

Des de fa anys, les Illes estan immer­ses en la tem­pesta per­fecta en matèria d’habi­tatge: els immo­bles són cada cop més cars i el seu preu no para d’aug­men­tar. A això s’hi ha de sumar el des­bor­da­ment demogràfic que segueix en auge, és el més gran de tot Espa­nya en ter­mes rela­tius. Però ningú posa fre al mer­cat immo­bi­li­ari, ans al con­trari, sem­bla que fins i tot el Govern els vol donar ales.

L’exe­cu­tiu balear posarà en marxa el pro­grama Llo­guer Segur. A aquells pro­pi­e­ta­ris d’habi­tat­ges que s’hi vul­guin aco­llir se’ls fixarà un preu màxim de llo­guer de 1.500 euros a Mallorca i Menorca i de 2.100 a Eivissa i For­men­tera, entre altres requi­sits. I dis­po­sa­ran de con­tra­par­ti­des com ara des­gra­va­ci­ons fis­cals en la decla­ració de la renda, con­cre­ta­ment el 70% dels guanys. El Govern ha anun­ciat que es farà càrrec del 30% del preu del llo­guer.

I aquí rau el quid de la qüestió. Els agents de la pro­pi­e­tat immo­biliària seran els qui taxa­ran cada un dels habi­tat­ges del pro­jecte. És a dir, no ho faran els col·legis pro­fes­si­o­nals, sinó les immo­biliàries.

Què vol dir això? Que les immo­biliàries fixa­ran els cri­te­ris d’accés i tri­a­ran els llo­ga­ters? L’exe­cu­tiu pagarà els hono­ra­ris d’immo­biliària? Com es dige­reix tot això?

A Mallorca si un es vol fer ric no ha d’estu­diar ni s’ha de fer influ­en­cer –tan­ma­teix Miquel Mon­toro sem­pre durà avan­tatge–: sim­ple­ment ha d’obrir una immo­biliària.

Les Bale­ars no és només la comu­ni­tat on més habi­tat­ges com­pren els ciu­ta­dans estran­gers: també és on com­pren més car de tot Espa­nya. El preu mitjà de les adqui­si­ci­ons de ciu­ta­dans estran­gers el ter­cer tri­mes­tre de l’any va ser de 4.492 euros el metre qua­drat, molt per sobre de Cata­lu­nya (2.516 euros), per posar un exem­ple. El per­cen­tatge que es paga a una immo­biliària per la venda d’un habi­tatge és del 5%. Vosal­tres matei­xos, posau un preu ele­vat de venda i treis comp­tes. Algú s’ha dema­nat on se’n va aquest 5%? Per què ningú es fica amb les immo­biliàries?

Els límits són ben sen­zills: res­trin­gir la com­pra d’habi­tat­ges a mallor­quins, menor­quins, eivis­sencs i for­men­te­rencs. I, com que el cap d’Estat ens ha vol­gut alliçonar, que enceti l’any donant exem­ple: tor­nau el Palau de Mari­vent al poble mallorquí.