Opinió

Som 10 milions

Quasi simultaneïtats

Amb la caiguda del pi Gros de l’Aleixar pel vent, desapareix un dels símbols naturals més volguts pels aleixarencs, veïns i forasters

Just aca­ba­des les fes­tes, torna la vida quo­ti­di­ana i el vell cos­tum de fer-nos bons propòsits. Un dels meus és seguir vet­llant pel pai­satge on visc –ja ho saben: el tar­ra­goní–, que estimo i pel qual tinc dedi­cació pre­fe­rent des d’àmbits diver­sos.

En aquest sen­tit, no puc dei­xar de refe­rir-me a una pèrdua impor­tant i molt sen­tida: el pi Gros de l’Alei­xar, també cone­gut com a pi de les Pla­nes o pi del Fer­nando, un dels arbres monu­men­tals de Cata­lu­nya i dels pins més antics. Va caure a causa del fort vent del 7 de desem­bre i amb ell des­a­pa­reix un dels símbols natu­rals més vol­guts pels alei­xa­rencs, veïns i foras­ters. Aquesta pèrdua no té fàcil relleu en el pai­satge, però con­tra els ele­ments natu­rals d’aquesta índole poc hi podem fer.

Tan­ma­teix, sobre el mateix entorn i el de sis comar­ques tar­ra­go­ni­nes més hi pla­nava, fins ara, una altra pos­si­ble alte­ració i no pre­ci­sa­ment per cau­ses natu­rals sinó pro­vi­nents del món empre­sa­rial: el pro­jecte de cons­truir una línia de molt alta tensió entre Terol, a l’Aragó, i Begues, al Baix Llo­bre­gat, que tra­ves­sa­ria 40 muni­ci­pis cata­lans per por­tar ener­gia a l’àrea metro­po­li­tana de Bar­ce­lona. Una MAT que podia trin­xar-nos lite­ral­ment el ter­ri­tori. Pocs dies després de la cai­guda del pi Gros, el 18 de desem­bre, es va conèixer la notícia que aquest pro­jecte, que havia estat molt con­tes­tat de manera trans­ver­sal pels pos­si­bles afec­tats, està pre­vist que sigui arxi­vat defi­ni­ti­va­ment per part del govern cen­tral. Un res­pir per al pai­satge!

Però, ai las, quasi simultània­ment, el mateix 18, es va publi­car al BOE que se sot­met a infor­mació pública un nou pro­jecte, en aquest cas de parcs eòlics, i que les estruc­tu­res d’eva­cu­ació està pre­vist que pas­sin per Tar­ra­gona, con­cre­ta­ment per l’Espluga de Fran­colí. I encara més, el 24 de desem­bre, dejuni de Nadal, es va saber la notícia que la Gene­ra­li­tat auto­ritza una planta solar foto­vol­taica de més de 4.000 panells a l’Alei­xar.

Vaja, que sem­bla que, ara sí i ara també, aquests pai­sat­ges són vis­tos com a des­ti­na­ta­ris d’incor­po­ra­ci­ons que no venen ni remo­ta­ment a con­tra­res­tar la pèrdua del pi Gros, ans al con­trari. I entre això i la quasi simul­taneïtat en la suc­cessió de les notícies –com hem expli­ci­tat– ens ve al cap la cançó de l’enfadós que, com és sabut, arriba a enut­jar els qui l’escol­ten.

Serà neces­sari, doncs, estar-hi atents en tot dia, hora i moment. I, si m’ho per­me­ten, junt amb l’aguait per les pos­si­bles reper­cus­si­ons en el pai­satge, no seria sobrer tenir pre­sents, ara que les ecològiques ja es pre­ve­uen, les que poden afec­tar el món de l’art: pin­tura, lite­ra­tura, etc. perquè són l’esglaó més feble i que sovint la nos­tra soci­e­tat obvia. Ho escric perquè el valor simbòlic que l’art atorga a un indret junt amb els actius d’edu­cació i turisme que l’hi aporta són direc­ta­ment pro­por­ci­o­nals al grau de fide­li­tat que el pai­satge con­serva en relació amb l’obra que l’art expressa i, és clar, si el pai­satge s’altera notòria­ment, el patri­moni imma­te­rial es fon. Vaja, com les bom­be­tes!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia