L’altre Cugat

Ulls celestials és el nom del guaix que Francis Cugat, el germà gran de Xavier Cugat, va dissenyar per a la coberta més famosa de la literatura americana, el 1925, El Gran Gatsby. Ara fa cent anys que es va publicar la novel·la de Francis Scott Fitzgerald. I és per això que voldria reivindicar la feina i la figura, tan poc coneguda, de l’altre Cugat. L’enlluernadora aquarel·la que il·lustrava la coberta i que va enamorar el mateix Scott Fitzgerald era obra d’aquest gironí, que ja triomfava als Estats Units abans que hi desembarqués el seu germà Xavier. En Francis va ser un dels primers tècnics de Technicolor a Hollywood i va treballar al costat de John Ford.  La seva feina com a cartellista de l’òpera de Chicago i sobretot del cartell del poema simfònic Un americà a París de George Gershwin, va seduir l’editor Maxwell Perkins, l’alma mater de l’editorial  de Nova York Charles Scribner’s sons, que li va fer l’encàrrec de la coberta de la novel·la de Scott Fitzgerald.

El 1924, Perkins la va ensenyar a l’escriptor quan aquest encara no havia acabat de redactar l’obra. Scott Fitzgerald va suplicar a l’editor que no la utilitzés per a cap altre llibre: “Ja forma part del llibre. He escrit a partir d’ella”. I de fet és veritat. Llegim a la pàgina 67 que Nick Carraway reconeix que “a diferència d’en Gatsby i en Buchannan jo no tenia cap noia el rostre incorpori de la qual flotés al llarg de les terrasses lluminoses i els senyals encegadors de la ciutat”. La il·lustració de Francis Cugat és una composició surrealista que està dominada per un fons blau fosc que suggereix la nit. Mostra la silueta inquietant d’un rostre de dona amb uns ulls hipnòtics, tristos i malenconiosos, rematat amb uns llavis vermells que reclamen poderosament l’atenció. La mirada, líricament cridanera, s’abraona sobre una imatge nocturna de la ciutat, rematada per la poderosa lluminositat d’un parc d’atraccions. Scott Fitzgerald va veure la il·lustració i es va enamorar de la feina de l’altre Cugat.