Sant tornem-hi
Després d’uns quants dies de parada tècnica a la feina per descansar i celebrar amb qui hàgim volgut o pogut les festes de Nadal (ho sé, hi ha qui no ho celebra perquè no pot i n’hi ha que no ho fan perquè no els dona la gana), arriba el dia menys desitjat de l’any.
Aquell en el qual s’acaben les celebracions i ens veiem abocats a tornar a la rutina. N’hi ha que ho encaren amb posat conformista de “no en tinc més remei”. Això, però, només els passa a alguns i algunes, a la majoria no. A la majoria no ens passa i, per tant, no posem cares, perquè, tal com deia l’enyorat Rubianes, ens agrada aixecar-nos a les sis del matí, amb alegria i energia per anar a treballar, encara que plogui o nevi, fent cua a la carretera, o al metro i no trobant lloc on deixar el cotxe!
I aquí estem, treballant de nou, o continuant treballant per ser més exactes, tal com ha passat a moltes i molts col·legues de la meva feina.
Resulta que, només d’arribar, he fet un petit referèndum, no vinculant, per saber com i quan han descansat o parat molts dels meus companys i companyes i oh, sorpresa!, de l’1 al 10, el col·lectiu de professorat de la meva feina s’ha aturat al voltant del 4. Per tant, no he estat l’única que ha hagut d’acabar de preparar un projecte de recerca, corregir exàmens, acabar un paper, penjar coses al Moodle o contestar correus electrònics d’estudiants molt preocupats, preguntant dinàmiques ja explicades sobre l’examen d’aquesta setmana. I és que qui no es conforma és perquè no vol, no? Per què ho explico tot això? Doncs perquè resulta que, malgrat la realitat en la qual vivim, hi ha un núvol social que ens envolta i s’entossudeix a fer-nos creure, una veritat que és una gran fake, però ara que Facebook i Instagram eliminen els verificadors, igual que ja ha fet X, qui soc jo per desmuntar una de les mentides més ben travades del nostre imaginari col·lectiu?
Apa, bona entrada al 2025, que em sembla que ens farà falta, i ànims amb la rentrée, que tampoc no n’hi ha per a tant.
