Pallach, l’esperança truncada

Tenia 56 anys i feia dos dies havia estat escollit secretari general del Partit Socialista de Catalunya - Reagrupament. El 10 de novembre del 1974 a Montserrat, s’havia constituït el Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya, format pel sector del Moviment Socialista de Catalunya que encapçalava Pallach, juntament amb el sector d’ERC dirigit per Heribert Barrera, el grup d’orientació cristiana dels Socialistes Demòcrates Catalans i el Bloc Popular de les Terres de Lleida. El Partit Socialista de Catalunya que va fundar Pallach es volia diferenciar clarament del que dirigia Joan Reventós i Carner, que es va escindir el 1966 de l’MSC que capitanejava Pallach des de la mort de Manuel Serra Moret, que era més radical i partidari del marxisme. Mai sabrem què hauria passat si Pallach hagués pogut fer política de manera lliure a Catalunya, però segur que les coses podien haver estat diferents. L’11 de gener del 1977 es va trobar malament quan feia classes de ciències de l’educació a Girona i es va retirar a casa seva, a Esclanyà, on visitat pel seu metge el van portar a l’hospital de Bellvitge. Va morir a les portes del centre hospitalari.

Josep Pallach era figuerenc i amb només catorze anys es va afiliar al Bloc Obrer i Camperol i després al POUM, motiu pel qual va ser perseguit pels estalinistes en plena guerra. A l’exili va ser molt actiu, primer amb la Resistència francesa i posteriorment va ser una peça clau del Moviment Socialista de Catalunya. Però també va estudiar filosofia i lletres a Montpeller i pedagogia i psicologia a la Sorbona i es va fer un nom en el món de l’educació. Va entrar clandestinament a Catalunya moltes vegades i el 1944 va ser detingut en un restaurant de Barcelona i empresonat durant catorze mesos a Figueres i Salt, fins que va aconseguir escapar-se de la presó. Amb el trencament amb Reventós, va passar a ser l’home que dirigia el sector socialista més proper a l’SPD alemany i al laborisme de la Gran Bretanya i per això podia haver estat, si no ho hagués rebutjat, l’encarregat de reorganitzar el PSOE

De tornada a Catalunya el 1969, es va doctorar en ciències de l’educació i va preconitzar un PSC de pensament socialdemòcrata i catalanista, al mateix temps que es dedicava a la gran passió de la seva vida, la pedagogia, un camp en què va ser considerat mestre de mestres. Molt actiu a la fi del franquisme, va recórrer pobles i ciutats del país i va establir una xarxa de col·laboradors que li va permetre la fundació del PSC-Reagrupament. Hauria estat un home important en la política catalana i espanyola, però el cor li va fallar i va deixar orfes els seus seguidors i un buit important en la política catalana. “Què hauria passat si...?” és la pregunta que es feia molta gent i que recull el llibre que publicarà a finals de mes Joan Safont amb el títol Pallach, política i pedagogia. Va ser una gran pèrdua per al país, tant en l’apartat polític com per la seva dedicació al món de l’ensenyament i la formació dels futurs educadors. Mai sabrem què hauria passat si Pallach no hagués mort i hagués afrontat les eleccions del 1977, en què el seu PSC va participar en coalició amb CDC i l’EDC de Trias Fargas.