Joan Martí té raó
D'Avui.cat
Això no caldria escriure-ho enlloc més del món però, en fi, som-hi: els periodistes que fan arribar les notícies a la societat han de conèixer la llengua amb què treballen. Com també és recomanable que els camioners disposin del carnet C, així com els forners han de tenir un forn i els capellans s’han de saber el parenostre.
Però, per alguna estranya raó, hi ha qui pensa que el català està exclòs d’aquesta consideració. I n’hi ha hagut prou amb una utilització confusa del terme sancions perquè el president de la Secció Filològica de l’IEC hagi estat objecte d’un d’aquests linxaments que pateix un català diferent cada setmana, a fi d’alimentar les calderes de la premsa madrilenya.
Parlar bé el català és una condició prèvia. Igual com passa amb l’anglès, l’indonesi o el dzongkha dels telenotícies de Bhutan. De la mateixa manera que –seguint un criteri ben estricte, ho puc assegurar– a TVE no deixen gravar l’off d’un reportatge a cap periodista que considerin que té accent català. I no passa res. Una altra cosa és que hi hagi qui té bastant més clars els seus privilegis laborals i professionals que els pronoms febles.
