Jugant amb foc

Segons la senyora Erika Casa­jo­ana (arti­cle del 30 de desem­bre), con­sul­tora en comu­ni­cació, Ucraïna gua­nya­ria la guerra con­tra Rússia, si no fos que per culpa dels occi­den­tals, que no aju­dem prou, les està pas­sant magres. Vet-ho aquí. Ens comu­nica també que Rússia està aca­bada (con­tra tota evidència i con­tra el con­sens gene­ral). I que per tant no hauríem de tenir-li gens de por. Rússia vin­dria a ser un tigre de paper; la seva eco­no­mia, una broma; els seus amics, uns fan­tas­mes. I el seu poder nuclear? Bé, això sí, però no gosa­ran fer-lo ser­vir, per allò de la des­trucció total, l’heca­tombe i la fi del món. De debò? Si Rússia se sentís con­tra les cor­des, creu de debò l’Erika que Rússia no faria ser­vir la seva força nuclear per sal­var-se’n? Els Estats Units, dos cops, dos, la van fer ser­vir, la seva força nuclear, con­tra la població japo­nesa. Hiros­hima, mon amour... Naga­saki. I tenien la guerra gua­nyada. “Oh, no dis­pa­ra­ran”, fa el sol­dat boig. I surt de la trin­xera. I fa una passa. I en fa una altra. I de cop i volta se sent sec l’espe­tec d’un tret. I el sol­dat és mort. Ves, qui ho havia de dir!