Jugant amb foc

Segons la senyora Erika Casajoana (article del 30 de desembre), consultora en comunicació, Ucraïna guanyaria la guerra contra Rússia, si no fos que per culpa dels occidentals, que no ajudem prou, les està passant magres. Vet-ho aquí. Ens comunica també que Rússia està acabada (contra tota evidència i contra el consens general). I que per tant no hauríem de tenir-li gens de por. Rússia vindria a ser un tigre de paper; la seva economia, una broma; els seus amics, uns fantasmes. I el seu poder nuclear? Bé, això sí, però no gosaran fer-lo servir, per allò de la destrucció total, l’hecatombe i la fi del món. De debò? Si Rússia se sentís contra les cordes, creu de debò l’Erika que Rússia no faria servir la seva força nuclear per salvar-se’n? Els Estats Units, dos cops, dos, la van fer servir, la seva força nuclear, contra la població japonesa. Hiroshima, mon amour... Nagasaki. I tenien la guerra guanyada. “Oh, no dispararan”, fa el soldat boig. I surt de la trinxera. I fa una passa. I en fa una altra. I de cop i volta se sent sec l’espetec d’un tret. I el soldat és mort. Ves, qui ho havia de dir!