Mantenir el llistó amb la salut mental

Afortunadament, i des de ja fa una colla d’anys, la salut mental ha deixat de ser un tema tabú per a la majoria de la societat. La vida d’una persona és llarga i les circumstàncies i les vivències que sovint ha d’afrontar poden incidir directament en el seu estat anímic i fer que, en algun moment del seu cicle vital, necessiti ajuda. No són mals físics i per això fa dècades s’hi passava de puntetes i l’estructura sanitària tampoc els tenia gaire en compte. La percepció social i cultural sobre com afrontar un trastorn mental està canviant i també ho ha intentat fer el sistema públic de salut, que s’ha adaptat per oferir serveis especialitzats. Però accedir a un psicòleg o un psiquiatre pot ser complicat i sovint comporta mesos i mesos de llistes d’espera, quan la necessitat del pacient és imminent. No per falta de professionalitat sinó per manca de recursos. Sovint aquesta necessitat d’immediatesa se soluciona a través de l’atenció primària, en què, per més bona voluntat i professionalitat que posi el facultatiu, s’acaba receptant alguna mena d’ansiolític per sortir del pas. Però no s’accedeix a la causa de fons i al cap de poc temps hi pot haver recaigudes. El 2023 Catalunya va viure un augment significatiu del consum d’antidepressius: més d’1,2 milions de persones van prendre’n almenys un cop i el seu ús també es va disparar entre els menors de 15 anys. Malgrat la seva elevada incidència i el canvi de percepció social dels darrers anys, però, encara hi ha moltes persones que no reben el tractament necessari per les dificultats per detectar els trastorns mentals i a causa de l’estigmatització, sobretot en determinats entorns socioeconòmics.

Però ara cal fer un pas més que vagi més enllà de la prescripció d’una recepta mèdica perquè no es pot tenir una societat sobremedicada. Almenys el fàrmac no ha de ser l’única via. L’aprofundiment en els tractaments ha permès que els professionals puguin recomanar ara alternatives terapèutiques més adaptades a les necessitats del pacient. Tots els camins són bons –i normalment diferents per a cadascú– si el que fan és garantir un dret fonamental com és la salut mental dels ciutadans.