Fins quan diem “bon any”?

Encara ara, quan podem dir que mit­jan gener ense­nya la poteta, em creuo amb gent que em desitja “bon any”. Són per­so­nes amb les quals no em cre­uava des de l’any pas­sat, no és que fem col·lecció de bons desit­jos. Els res­ponc amb els matei­xos anhels per a ell o ella però em resulta ine­vi­ta­ble pre­gun­tar-me, cada cop que arri­bats a aquest punt em trobo en aquesta situ­ació, si hi ha un moment en el qual hem d’atu­rar en sec aquest ritual i hem d’espe­rar al nou canvi d’any per tor­nar amb la can­ta­re­lla. Vist que no hi ha cap norma de pro­to­col que fixi una data que entri dins una certa lògica, per­so­nal­ment tinc el cos­tum de pro­lon­gar la salu­tació fins a l’endemà de Reis. Per ser més exacta, fins que les esco­les obren por­tes i la rutina s’ins­taura com real­ment la conei­xem, que és en paral·lel quan tenim aque­lla sen­sació que les fes­tes ja ens que­den lluny. És cert que la salu­tació, la del “bon any”, va deca­ient per si mateixa al ritme que decau la nos­tra força si com­pa­rem l’ener­gia amb la qual anem a tre­ba­llar els dilluns amb la que ens sobra quan s’acosta el diven­dres. Però, vist que els pri­mers dies de cada any sem­bla que se’ns endol­ceix el caràcter men­tre anem repar­tint els millors desit­jos a la gent, pot­ser podríem plan­te­jar-nos ins­tau­rar la rutina d’allar­gar l’hàbit durant tot l’any. Hauríem de can­viar, això sí, una mica la fórmula i pas­sar a desit­jar “bon gener”, “bon febrer”... i així fins al final. Si els pri­mers dies de l’any nou ens bro­lla de forma natu­ral tanta cor­di­a­li­tat, fins i tot amb per­so­nes que en rea­li­tat ens la bufen, per què no podem mirar de ser una mica ama­bles la resta de dies? Sobre­tot perquè les jor­na­des arren­quen de forma dife­rent quan algú, sense neces­si­tat d’una norma escrita, ens mira als ulls, ens som­riu i ens trans­met els seus bons desit­jos. En l’era dels mis­sat­ges digi­tals, és un gest d’un valor incal­cu­la­ble.