Mec-mec!

Uns via­nants que cir­cu­len per la via verda del car­ri­let entre Girona i Olot, en veure que estan a punt de ser enves­tits per un munt de ciclis­tes, recor­den que abans hi havia unes mínimes nor­mes d’edu­cació i que, quan ana­ves en bici­cleta, era obli­gat avi­sar la gent que cami­nava amb un sim­ple “mec-mec!” –o un “moc-moc!”– perquè no s’endugués un ensurt i, arri­bat el cas, pogués arram­bar-se al voral per dei­xar pas­sar el ciclista. Avui, però, només sents un petit soroll i ja tens la bici­cleta al damunt o, més ben dit, els cen­te­nars de bici­cle­tes que no paren de pas­sar per una via on hau­ria de ser obli­gada la con­vivència entre via­nants i ciclis­tes.

Ja no es tracta només d’aquesta mena d’inun­dació i d’epidèmia que patim a les comar­ques giro­ni­nes, on, vagis on vagis, has d’anar esqui­vant milers de malalts per la bici que no tenen cap mena de con­si­de­ració cap a la resta de mor­tals que cir­cu­len per aque­lles vies, ja sigui a peu, en cotxe o en moto. Sim­ple­ment, ocu­pen les vies com si fos­sin única­ment i exclu­si­va­ment seves i per al seu gaudi.

Avui cami­nar per la via verda, per qual­se­vol via verda, és un esport d’alt risc si no és que vas damunt d’una bici­cleta, a les quals, per cert, no cos­ta­ria gaire afe­gir obli­gatòria­ment un tim­bre, a menys que això tren­qui la seva aero­dinàmica o la seva estètica o suposi un esforç per a aquests maniàtics de la bici­cleta que deuen veure la resta dels humans com a inva­sors del seu pla­neta. Edu­cació és una paraula que també s’hau­ria d’intro­duir en aquest ciclisme de cap de set­mana com una norma obli­gatòria abans de sor­tir per qual­se­vol camí.

Només cal espe­rar que aquesta bom­bo­lla ciclista acabi escla­tant com totes les altres bom­bo­lles que hem patit, i que aquesta ocu­pació des­me­su­rada s’acabi diluint o equi­li­brant o des­a­pa­re­gui; o bé que els ciclis­tes també facin un apre­nen­tatge abans de sor­tir a rodar. Les nor­mes de con­vivència no només han de ser per als altres. El que va damunt de dues rodes també les hau­ria de com­plir.

Alguns pen­sen a lle­var-se i aga­far la bici­cleta, però altres pen­sem a cami­nar i esqui­var ciclis­tes i, amb molta sort, arri­bar a casa sense cap ensurt. Mec-mec!