La tradició de la innovació

Aquest mes s’engeguen les activitats de Catalunya, Regió Mundial de la Gastronomia 2025, un reconeixement impulsat per l’Institut Internacional de Gastronomia, Cultura, Arts i Turisme (IGCAT), que valora els productes i la cuina catalans i que consolida Catalunya com un dels països amb la millor cuina del món. Destaca el projecte 12 mesos, 12 paisatges, que proposa activitats per vincular els productes i cuines de tot el territori durant les estacions de l’any. Els protagonistes del mes de gener s’emmarquen en el paisatge de la pedra seca, com la fruita seca i els calçots, sense oblidar l’oli d’oliva o els fesols. És cert que actualment moltes ofertes gastronòmiques estan envaïdes per la demanda turística i noves tendències adreçades a una oferta basada més en gustos pretesament globals. Per això, i en el marc d’aquesta celebració, és oportú preguntar-nos si el patrimoni culinari català està o no en perill. Tal com diu l’escriptor, periodista i consultor gastronòmic Jaume Fàbrega, que per cert acaba de publicar 100 receptes a la catalana (Cossetània), “l’aportació més important que Catalunya ha fet a la cultura europea és la cuina”. I té molta la raó. Valorem el nostre patrimoni gastronòmic, no ens desconnectem de la tradició i els orígens, i fem que en totes les innovacions s’hi reconegui l’arrel, la personalitat del país.